Els llibres que he llegit

Aquesta novel·la va ser la sensació de l'any passat. Porta unes quantes edicions en català, està en els 5 llibres de ficció en català més venuts durant moltes setmanes i s'ha traduït al castellà. Conta la història d'una noia, lesbiana i amb tendències suïcides. L'autora és poeta amb una desena de llibres publicats, entre ells "Laia", poesia lèsbica de gran bellesa, i això es nota en la qualitat de les descripcions. A més el llibre està ple de moments paròdics i/o divertits. Malgrat que la perspectiva que adopta és molt nova, el final és molt poc convincent. Podria haver rumiat una mica més com tancar la història, allò a què recorre només s'hauria d'usar com a últim recurs, tot i que "L'élégance du hérisson" també ho fa. I malgrat l'originalitat de la història i la qualitat que té l'escriptura de vegades i l'humor, es pot tenir la sensació que s'ha llegit un llibre una mica superficial, que només presenta un personatge ...

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse...

Maryse Condé, nascuda a l'illa de Guadalupe al 1937, és la guanyadora del premi Nobel alternatiu que s'ha lliurat enguany , perquè el normal no s'ha pogut decidir a causa d'un escàndol d'assetjament d'un membre del jurat. Aquest llibre és del 1989 i descriu la societat guadalupeana d'aquella època, amb els seus "conflictes, contradiccions i tensions" com diu la contraportada. Un llibre on es veu com la raça, els efectes del colonialisme, les desigualtats socials i la història, on els negres de Guadalupe són descendents d'esclaus traslladats a la força des d'Àfrica i el masclisme imperant, acaben tenint un paper decisiu en la tensió que es respira i la infelicitat de molts personatges. El llibre comença amb la mort d'un foraster, Francis Sancher, i durant la vetlla els diferents personatges van contant en el seu monòleg interior com en Francis ha afectat les seves vides, tant positivament com negativament. Al final ningú no sap qu...

És una novel·la escrita en alemany per l'autor austrohongarès, que morí als 36 anys en un desafortunat accident quan estava exiliat a París al 1938. Conta la història d'un professor d'història i geografia en un institut alemany durant el nazisme, tot i que aquest no s'esmenta com a tal. El professor no és un sant però descriu amb acidesa la societat nazi, amb alguns elements humorístics. La columna vertebral de la història és l'incident que té lloc quan estan de colònies. El llibre està publicat per l'editorial Fonoll, de Juneda, amb una acurada traducció d'Anna Soler Horta i un pròleg de Ramon Farrés, on fa un esbós de l'autor, conegut sobretot per les seves obres de teatre. Una novel·la curta (acaba a la pàgina 170), amb elements humorístics i molts diàlegs. Recomanable tot i que no deixa de ser un divertimento.

Segon llibre de l'autor, que publica amb pseudònim i del que se sap ben poca cosa, "En aquell cel brillen estels desconeguts" és un petit tresor inesperat. Un llibre en tapa tova, curt, que acaba a la pàgina 132, i que té un tipus de lletra agradable de llegir, de mida mitjana i original. Conta una història del virus d'Ebola varietat Sudan i el que li passa a una supervivent. Hi ha elements fantàstics que poden destarotar a més d'un (com per exemple els lectors de  Goodreads ) però que a mi m'han agradat. A la vida real, potser passaria alguna cosa més sinistra. El llibre està ambientat a un nou país, Sudan del Sud i també té lloc un trosset a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. La llengua Usa un vocabulari senzill amb algun passatge poètic. Té descripcions molt precises de com es percep el Sudan del Sud i l'Àfrica per part dels occidentals. Com a curiositat usa "narius" en femení, com està de moda últimament, a les pàgines 15 i 60. A...

Cinquena novel·la de l'autora, és una novel·la històrica ambientada l'any 1918, bastant oportuna ara que fa uns dies es va celebrar el centè aniversari del final de la primera guerra mundial. Conta la història de la Berta Casals, una dona de 20 anys que ha acceptat una proposta de matrimoni d'un home que només havia vist una vegada i fa més de deu anys, quan ella era una nena.  L'home en qüestió es diu Julio Mitchell, argentí amb avantpassats escocesos, i viu a la Patagònia, en una rica "estancia", amb tot de peons, criats i milers d'ovelles que donen una remunerativa llana. El llibre conta el viatge a través de l'Atlàntic de la Berta, a bord del transatlàntic Reina Victoria Eugenia, que existí realment. I què passa al vaixell? Doncs no gran cosa, hi ha rics i pobres, primera i tercera classe i classe mitjana, segona classe. A la primera classe, hi viatja una ballarina russa d'uns 40 anys, ja retirada per problemes de lesions, i la seva filla i ...

Aquesta novel·la feta d'instantànies és la segona del cicle Matar el monstre de l'editorial Comanegra. És la que ve després de "La primavera pendent", d'Ada Castells. Al llegir-la tenia curiositat per veure quin era el personatge secundari que apareix a les 7 novel·les del cicle però al final acaba sent esmentat de forma molt discreta. El llibre està ambientat l'any 1888, any en què a Barcelona hi hagué una exposició universal, a Barcelona i 4 ciutats més. Abans de llegir convé repassar doncs la  pàgina de la Viquipèdia  sobre aquesta exposició, o la pàgina en castellà , que és bastant més completa. La tècnica del llibre usa petites instantànies, com les fotografies que es van començar a popularitzar en aquella època i a més un dels personatges principals, potser el personatge principal, és fotògraf, l'Eugeni Bellavista, pintor frustrat, així com un secundari, el seu mentor, el fotògraf professional italià Corrado Cortini. A causa d'aquesta tècni...

"L'art de perdre", llibre en francès de l'autora Alice Zeniter (nascuda el 1986) és literatura en majúscules. Conta la història de la Naima, una francesa d'origen algerià d'entre 25 i 30 anys d'edat i com intentar fer "sorgir un país del silenci", un país que és Algèria, la pàtria dels seus avantpassats. El seu avi, Ali, era un terratinent cabilenc de prop de la ciutat de Palestro (ara Lakhdaria). Primer veiem en unes poques pàgines la Naima, que té problemes amb la ressaca. Després un narrador omniscient conta la història d'Ali, antic combatent algerià de l'exèrcit francès lliure, que va fer la dura batalla de Monte Cassino, com el primer i el quart president d'Algèria, tot i que ell no els va conèixer. El llibre té tres parts, a part de la presentació de la Naima (Naïma a l'original, per un tema d'ortografia francesa), la primera és "L'Algèria de Papa", una expressió que designa l'Algèria colonial. La se...

"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín. "El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa. L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona. La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu. La tercera part passa de l...

"Les possessions", quarta novel·la de Llucia Ramis, guanyà el Premi Llibres Anagrama de Novel·la al gener del 2018. Amb elements autobiogràfics, conta la història de l'alter ego de l'autora, la narradora és la mateixa de "Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys" i l'acció se situa just uns mesos després que es publicà aquella novel·la, que a la realitat sortí al 2008 però l'acció d'aquesta sembla que és al 2007 (no té per què ser consistent). Al final també s'esmenta la segona novel·la de l'autora, "Egosurfing", que es publicà al 2010. No esmenta en canvi la tercera. La història comença quan l'autora ha de tornar a Mallorca perquè el seu pare té problemes i això fa recordar a la família un fet dramàtic que tingué lloc a Madrid l'any 1993, quan el soci de l'avi belga de la narradora, o ex-soci perquè de fet ja l'havia fet fora de l'empresa, però l'avi encara n'era president honorífic, donc...

Aquesta novel·la forma part de l'original col·lecció "Matar el monstre", de l'editorial Comanegra. L'estiu del 2016 set escriptors i uns editors es van reunir a la fàbrica Lehmann, 200 anys després que l'autora de Frankenstein, Mary Wollstonecraft Shelley, el seu futur marit, Percy Shelley, Lord Byron i el metge del darrer, John Polidori, es reunissin a prop del llac Leman, a Villa Diodati i es reptessin a escriure històries de terror mentre durava el mal temps a fora. El repte 200 anys més tard va ser diferent, cada novel·la havia de compartir tres condicionants bàsics:  estar ambientada principalment en un any concret: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018 i a la ciutat de Barcelona i havien d'incloure en algun moment de la narració l'aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela. "La primavera pendent" és la novel·la de 181...

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona , que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i pu...

Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016. El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós. Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de...

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

L'autor pallarès Pep Coll ens ofereix aquesta biografia novel·lada d'Heràclit d'Efes, el filòsof presocràtic. Tot i que la filosofia m'agrada poc, per un trauma d'adolescència, i que no tinc cap debilitat per les novel·les ambientades a l'antiga Grècia, "Al mateix riu d'Heràclit" ha resultat ser una lectura interessant, que ha durat 10 dies. De la vida d'Heràclit se'n sap poc i de la seva obra menys, excepte que era hermètica i que només se n'han conservat unes 100 sentències esparses citades per altres filòsofs, biògrafs i comentadors. Amb aquestes sentències i completant el poc que se sap, Pep Coll basteix una novel·la que conta la vida d'Heràclit, els seus viatges i aventures, la seva filosofia canviant, la seva participació al govern de la seva ciutat, Efes, una ciutat grega d'Àsia, de Jònia, ara Turquia, les ruïnes d'Efes es poden visitar, si bé corresponen a una època posterior a la que va viure Heràclit. La se...

Llibre de literatura juvenil, publicat a La Galera, 50è llibre de l'autora, és una novel·la ambientada just després del setge de Barcelona que acabà l'11 de setembre del 1714. Conta la història de la Caterina Castellví, una noia que havia treballat de minyona en un convent i que ara es troba a casa de la seva tia i el marit d'aquest, un cabelleraire molt faldiller d'origen, com no, francès. La Caterina s'assembla molt físicament a una dona que existí realment, Marianna de Copons, que junt amb un altre personatge real, estaven a l'organització (suposo que inventada) La Merla Blava que volia boicotejar el domini absolutista de Felip V sobre Catalunya. Però la història no té gaire interès ni gaire consistència.

"Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya" de Max Besora és un llibre que conta, amb moltes llicències, la vida del conquistador català, de Piera, Joan Orpí, que visqué del 1593 al 1645.  A partir d'una biografia del personatge del geògraf Pau Vila (de fet dues, una en català i una segona versió posterior publicada a Veneçuela), l'autor basteix una novel·la fantàstica, picaresca, humorística, hilarant al principi, amb passatges "grivois", de vegades masclistes (a la pàgina 203, Joan Orpí pensa en el proverbi català "Tria-la prima i neta, que grassa i porca ja s'hi torna"), i de vegades feministes, com quan descriu les amazones. Com els llibres de Harry Potter, és capaç d'incorporar molts elements d'altres obres, amazones, El Dorado, fins i tot ciència ficció, amb un platet volador habitat per alienígenes que s'enlaira just després que els nostres personatges,...

Infidels a la pàtria, de Jordi Panyella, 364 pàgines de sàtira política, publicat al febrer 2016, les eleccions just abans van ser el 27 de setembre del 2015. Ernest Audaç no és doncs en Puigdemont, ni Carmela Ramírez és Inés Arrimadas (o una mica), Marcelo Poy sí que sembla Mariano Rajoy i l'Aliança Ciutadana és una barreja entre Cs i PP. Divertida i enginyosa per moments, però masclista i amb una part pornogràfica de vegades massa explícita i quan no ho és intenta ser subtil, amb poc èxit. De vegades l'humor no acaba de quallar. En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Una història ambientada al Japó del segle XX o XXI, 210 pàgines. A degustar amb lentitud, tot i que al final no he pogut resistir devorar-la. És la història de la Haru, una noia que va a un dojo, un lloc on s'aprèn tir amb arc (o sabre en altres), es fa meditació, tai-txi, etc. La formació hi dura 5 anys i després es segueix la Haru fins que té vuitanta anys o més. Molt filosòfica i amb regust oriental. Un llibre diferent.

Solenoide, de l'escriptor romanès Mircea Cartarescu, és un llibre molt comentat als suplements de llibres. El diari Ara en el Llegim dels dissabtes hi va dedicar com a mínim dos articles. Un cop començada la lectura, decep. Són reflexions d'un home sol, escriptor fracassat, i que ara fa de professor de romanès en una escola pública en un barri perifèric de Bucarest. Però les reflexions són molt tòpiques i molt feixugues en la descripció, que no destria la part onírica de la real. El llibre té unes 850 pàgines i sembla un malbaratament de paraules, totes aquelles reflexions tòpiques sobre la vida i la mort, la solitud, les exageracions oníriques en les descripcions dels altres professors són molt pesades. En alguns moments, és clar, hi ha tanta lletra, algunes reflexions o descripcions tenen gràcia, o alguns episodis com el racisme que pateix el professor de taller, gitano, a l'escola, colpegen. Però al final he abandonat el llibre a la pàgina 248 perquè francament es...