Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta traducció

Joventut sense Déu d'Ödön von Horváth

És una novel·la escrita en alemany per l'autor austrohongarès, que morí als 36 anys en un desafortunat accident quan estava exiliat a París al 1938. Conta la història d'un professor d'història i geografia en un institut alemany durant el nazisme, tot i que aquest no s'esmenta com a tal. El professor no és un sant però descriu amb acidesa la societat nazi, amb alguns elements humorístics. La columna vertebral de la història és l'incident que té lloc quan estan de colònies. El llibre està publicat per l'editorial Fonoll, de Juneda, amb una acurada traducció d'Anna Soler Horta i un pròleg de Ramon Farrés, on fa un esbós de l'autor, conegut sobretot per les seves obres de teatre. Una novel·la curta (acaba a la pàgina 170), amb elements humorístics i molts diàlegs. Recomanable tot i que no deixa de ser un divertimento.

El placer de la x, de Steven Strogatz

Aquest és el llibre creat a partir d'unes entrades en un blog del diari NY Times, que suposo que també aparegueren a l'edició en paper. El blog encara es pot consultar però és més o menys difícil a causa de les restriccions en nombre d'articles gratuïts que pots llegir al mes i a més és difícil de trobar una llista de totes les entrades, si és que existeix. En tot cas, l'autor va tenir la bona pensada d'ampliar aquell blog temàtic limitat temporalment en el temps i va treure aquest llibre, molt interessant i amè. Conté molts links a pàgines plenes de simulacions gràfiques i a articles on s'amplien alguns dels temes tractats. És en aquest blog i després al llibre on vaig saber de l'existència de la novel·la "The housekeeper and the professor", del que també es parla en  aquest llibre.

La cárcel más grande de la tierra, d'Ilan Pappé.

Aquest llibre és la traducció castellana del llibre del mateix títol publicat en anglès, escrit per l'historiador Ilan Pappé, que va nàixer a Haifa però que ara viu a Exeter, al sud d'Anglaterra, en part pel mòbbing a què l'han sotmès alguns a causa de les revelacions dels seus llibres i de les seves classes. El llibre té per subtítol "Una historia de los territorios ocupados". I fa això, una història de l'ocupació de Cisjordània i la Franja de Gaza. Comença amb una revelació que l'estudi detallat de documents desclassificats (alguns encara tenen trossos censurats) ha permès, l'ocupació de Cisjordània i Gaza formava part d'un pla, que ja estava definit abans de la guerra del 67. El llibre és molt detallat i de vegades una mica confús, en part perquè és així i en part perquè presuposa certs coneixements de la història d'Israel i Palestina per part del lector, detalls que estan a l'abast d'historiadors experts o de lectors molt intere...

Introducción a la belleza de las matemáticas, de Yoko Ogawa i Masahiko Fujiwara

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara. Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times . Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X . De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor". El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com l...

Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona , que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i pu...

La confessió de la lleona de Mia Couto

Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016. El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós. Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de...

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest. El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire. El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir no...

Mercuri a la boca, de Wioletta Greg

Mercuri a la boca, escrita per Wioletta Greg, de fet Greg és una simplificació del cognom autèntic, és un llibre de memòries d'infantesa i adolescència. Són, com diu l'epíleg, una sèrie de contes o d'estampes, molt poètiques i que no són lineals, hi ha molts forats. Tracta molts temes i descriu de passada l'ambient polític repressiu de la Polònia dels anys 80 i també fa alguna referència a les restes de la violència alemanya durant la 2a guerra mundial, això últim per exemple al conte "La dona del gos", on també parla del mòbbing que rebien els nens i nenes que no anaven a catequesi. L'autora és filla d'una família senzilla en un poble molt petit i això fa que el fill d'una metgessa, en Piotr, el primer amor de l'autora (han ballat junts 9 setmanes seguides a la discoteca, diu), opti per no veure-la més quan se la troba venent cireres en un mercat amb la seva àvia. També conta com l'autora pateix l'assetjament sexual en unes quan...