Salta al contingut principal

Haru de Flavia Company

Una història ambientada al Japó del segle XX o XXI, 210 pàgines. A degustar amb lentitud, tot i que al final no he pogut resistir devorar-la.

És la història de la Haru, una noia que va a un dojo, un lloc on s'aprèn tir amb arc (o sabre en altres), es fa meditació, tai-txi, etc.

La formació hi dura 5 anys i després es segueix la Haru fins que té vuitanta anys o més. Molt filosòfica i amb regust oriental. Un llibre diferent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...

Introducción a la belleza de las matemáticas, de Yoko Ogawa i Masahiko Fujiwara

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara. Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times . Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X . De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor". El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com l...