Els llibres que he llegit

Aquesta novel·la va ser la sensació de l'any passat. Porta unes quantes edicions en català, està en els 5 llibres de ficció en català més venuts durant moltes setmanes i s'ha traduït al castellà. Conta la història d'una noia, lesbiana i amb tendències suïcides. L'autora és poeta amb una desena de llibres publicats, entre ells "Laia", poesia lèsbica de gran bellesa, i això es nota en la qualitat de les descripcions. A més el llibre està ple de moments paròdics i/o divertits. Malgrat que la perspectiva que adopta és molt nova, el final és molt poc convincent. Podria haver rumiat una mica més com tancar la història, allò a què recorre només s'hauria d'usar com a últim recurs, tot i que "L'élégance du hérisson" també ho fa. I malgrat l'originalitat de la història i la qualitat que té l'escriptura de vegades i l'humor, es pot tenir la sensació que s'ha llegit un llibre una mica superficial, que només presenta un personatge ...

Primer llibre que llegeixo del prolífic Francesc Puigpelat, balaguerí nascut l'any 1959, "Magret i els anarquistes" és un llibre de novel·la negra molt entretingut, de 166 pàgines, amb la lletra força grossa, integrat a la col·lecció crims.cat. Una lectura lleugera, divertida i entretinguda, malgrat el trist destí d'alguns personatges.

És una novel·la escrita en alemany per l'autor austrohongarès, que morí als 36 anys en un desafortunat accident quan estava exiliat a París al 1938. Conta la història d'un professor d'història i geografia en un institut alemany durant el nazisme, tot i que aquest no s'esmenta com a tal. El professor no és un sant però descriu amb acidesa la societat nazi, amb alguns elements humorístics. La columna vertebral de la història és l'incident que té lloc quan estan de colònies. El llibre està publicat per l'editorial Fonoll, de Juneda, amb una acurada traducció d'Anna Soler Horta i un pròleg de Ramon Farrés, on fa un esbós de l'autor, conegut sobretot per les seves obres de teatre. Una novel·la curta (acaba a la pàgina 170), amb elements humorístics i molts diàlegs. Recomanable tot i que no deixa de ser un divertimento.

Segon llibre de l'autor, que publica amb pseudònim i del que se sap ben poca cosa, "En aquell cel brillen estels desconeguts" és un petit tresor inesperat. Un llibre en tapa tova, curt, que acaba a la pàgina 132, i que té un tipus de lletra agradable de llegir, de mida mitjana i original. Conta una història del virus d'Ebola varietat Sudan i el que li passa a una supervivent. Hi ha elements fantàstics que poden destarotar a més d'un (com per exemple els lectors de  Goodreads ) però que a mi m'han agradat. A la vida real, potser passaria alguna cosa més sinistra. El llibre està ambientat a un nou país, Sudan del Sud i també té lloc un trosset a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. La llengua Usa un vocabulari senzill amb algun passatge poètic. Té descripcions molt precises de com es percep el Sudan del Sud i l'Àfrica per part dels occidentals. Com a curiositat usa "narius" en femení, com està de moda últimament, a les pàgines 15 i 60. A...

Cinquena novel·la de l'autora, és una novel·la històrica ambientada l'any 1918, bastant oportuna ara que fa uns dies es va celebrar el centè aniversari del final de la primera guerra mundial. Conta la història de la Berta Casals, una dona de 20 anys que ha acceptat una proposta de matrimoni d'un home que només havia vist una vegada i fa més de deu anys, quan ella era una nena.  L'home en qüestió es diu Julio Mitchell, argentí amb avantpassats escocesos, i viu a la Patagònia, en una rica "estancia", amb tot de peons, criats i milers d'ovelles que donen una remunerativa llana. El llibre conta el viatge a través de l'Atlàntic de la Berta, a bord del transatlàntic Reina Victoria Eugenia, que existí realment. I què passa al vaixell? Doncs no gran cosa, hi ha rics i pobres, primera i tercera classe i classe mitjana, segona classe. A la primera classe, hi viatja una ballarina russa d'uns 40 anys, ja retirada per problemes de lesions, i la seva filla i ...

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Aquesta novel·la feta d'instantànies és la segona del cicle Matar el monstre de l'editorial Comanegra. És la que ve després de "La primavera pendent", d'Ada Castells. Al llegir-la tenia curiositat per veure quin era el personatge secundari que apareix a les 7 novel·les del cicle però al final acaba sent esmentat de forma molt discreta. El llibre està ambientat l'any 1888, any en què a Barcelona hi hagué una exposició universal, a Barcelona i 4 ciutats més. Abans de llegir convé repassar doncs la  pàgina de la Viquipèdia  sobre aquesta exposició, o la pàgina en castellà , que és bastant més completa. La tècnica del llibre usa petites instantànies, com les fotografies que es van començar a popularitzar en aquella època i a més un dels personatges principals, potser el personatge principal, és fotògraf, l'Eugeni Bellavista, pintor frustrat, així com un secundari, el seu mentor, el fotògraf professional italià Corrado Cortini. A causa d'aquesta tècni...

Són tres miniassaigs o tres reflexions, com diu el subtítol del llibre, del novel·lista israelià Amos Oz, traduïts directament de l'hebreu modern per Raquel García Lozano, traductora habitual d'obres en hebreu. El primer, que dóna el títol al recull, va sobre el fanatisme, sobre el fanatisme religiós musulmà o jueu ultraortodox o d'alguns corrents cristians, o altres tipus de fanatisme, dels vegans (home, n'hi ha pocs d'aquests), dels antitabac, o fins i tot dels seguidors acèrrims de les figures de l'esport o de l'espectacle, que l'autor reflexiona que són també uns fanàtics. Amos Oz ha publicat força novel·les però malauradament només fa autopropaganda d'una: "Una pantera en el sótano" conta com a la seva infantesa es va fer amic d'un policia anglès que parlava hebreu antic (durant el mandat britànic a Palestina, el que ara és Israel) i com va deixar de ser un fanàtic. Els seus amics (els de l'autor) van reaccionar malament. E...

És un llibre sobre el procés, escrit per Vicent Partal, "el de Vilaweb". Diu que Carles Puigdemont, a qui coneix personalment, li va donar detalls sobre la violència amb què Espanya havia amenaçat però no en pot donar detalls per un tema de confidencialitat, a mi em sembla una estafa que doni l'excusa de la confidencialitat. Al capdavall d'aquesta violència amb què es va amenaçar ja en va parlar la revista Interviu, abans que desaparegués. És una història del procés d'independència però l'autor és periodista, no historiador i si bé algunes parts són interessants de vegades falta la visió de l'altra part, tot i que a la vida real aquesta visió és difícil de trobar. Els unionistes criden molt però donen pocs arguments. Un dels exemples que dóna és la cobertura de la manifestació independentista a Brusel·les, que el diari El País presentà amb un titular impropi d'un mitjà periodístic seriós ("El separatisme pasea su odio a España por las calles de...

"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín. "El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa. L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona. La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu. La tercera part passa de l...

"Les possessions", quarta novel·la de Llucia Ramis, guanyà el Premi Llibres Anagrama de Novel·la al gener del 2018. Amb elements autobiogràfics, conta la història de l'alter ego de l'autora, la narradora és la mateixa de "Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys" i l'acció se situa just uns mesos després que es publicà aquella novel·la, que a la realitat sortí al 2008 però l'acció d'aquesta sembla que és al 2007 (no té per què ser consistent). Al final també s'esmenta la segona novel·la de l'autora, "Egosurfing", que es publicà al 2010. No esmenta en canvi la tercera. La història comença quan l'autora ha de tornar a Mallorca perquè el seu pare té problemes i això fa recordar a la família un fet dramàtic que tingué lloc a Madrid l'any 1993, quan el soci de l'avi belga de la narradora, o ex-soci perquè de fet ja l'havia fet fora de l'empresa, però l'avi encara n'era president honorífic, donc...

Aquesta novel·la forma part de l'original col·lecció "Matar el monstre", de l'editorial Comanegra. L'estiu del 2016 set escriptors i uns editors es van reunir a la fàbrica Lehmann, 200 anys després que l'autora de Frankenstein, Mary Wollstonecraft Shelley, el seu futur marit, Percy Shelley, Lord Byron i el metge del darrer, John Polidori, es reunissin a prop del llac Leman, a Villa Diodati i es reptessin a escriure històries de terror mentre durava el mal temps a fora. El repte 200 anys més tard va ser diferent, cada novel·la havia de compartir tres condicionants bàsics:  estar ambientada principalment en un any concret: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018 i a la ciutat de Barcelona i havien d'incloure en algun moment de la narració l'aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela. "La primavera pendent" és la novel·la de 181...

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

L'autor pallarès Pep Coll ens ofereix aquesta biografia novel·lada d'Heràclit d'Efes, el filòsof presocràtic. Tot i que la filosofia m'agrada poc, per un trauma d'adolescència, i que no tinc cap debilitat per les novel·les ambientades a l'antiga Grècia, "Al mateix riu d'Heràclit" ha resultat ser una lectura interessant, que ha durat 10 dies. De la vida d'Heràclit se'n sap poc i de la seva obra menys, excepte que era hermètica i que només se n'han conservat unes 100 sentències esparses citades per altres filòsofs, biògrafs i comentadors. Amb aquestes sentències i completant el poc que se sap, Pep Coll basteix una novel·la que conta la vida d'Heràclit, els seus viatges i aventures, la seva filosofia canviant, la seva participació al govern de la seva ciutat, Efes, una ciutat grega d'Àsia, de Jònia, ara Turquia, les ruïnes d'Efes es poden visitar, si bé corresponen a una època posterior a la que va viure Heràclit. La se...

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest. El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire. El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir no...

Llibre de literatura juvenil, publicat a La Galera, 50è llibre de l'autora, és una novel·la ambientada just després del setge de Barcelona que acabà l'11 de setembre del 1714. Conta la història de la Caterina Castellví, una noia que havia treballat de minyona en un convent i que ara es troba a casa de la seva tia i el marit d'aquest, un cabelleraire molt faldiller d'origen, com no, francès. La Caterina s'assembla molt físicament a una dona que existí realment, Marianna de Copons, que junt amb un altre personatge real, estaven a l'organització (suposo que inventada) La Merla Blava que volia boicotejar el domini absolutista de Felip V sobre Catalunya. Però la història no té gaire interès ni gaire consistència.

"Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya" de Max Besora és un llibre que conta, amb moltes llicències, la vida del conquistador català, de Piera, Joan Orpí, que visqué del 1593 al 1645.  A partir d'una biografia del personatge del geògraf Pau Vila (de fet dues, una en català i una segona versió posterior publicada a Veneçuela), l'autor basteix una novel·la fantàstica, picaresca, humorística, hilarant al principi, amb passatges "grivois", de vegades masclistes (a la pàgina 203, Joan Orpí pensa en el proverbi català "Tria-la prima i neta, que grassa i porca ja s'hi torna"), i de vegades feministes, com quan descriu les amazones. Com els llibres de Harry Potter, és capaç d'incorporar molts elements d'altres obres, amazones, El Dorado, fins i tot ciència ficció, amb un platet volador habitat per alienígenes que s'enlaira just després que els nostres personatges,...

Infidels a la pàtria, de Jordi Panyella, 364 pàgines de sàtira política, publicat al febrer 2016, les eleccions just abans van ser el 27 de setembre del 2015. Ernest Audaç no és doncs en Puigdemont, ni Carmela Ramírez és Inés Arrimadas (o una mica), Marcelo Poy sí que sembla Mariano Rajoy i l'Aliança Ciutadana és una barreja entre Cs i PP. Divertida i enginyosa per moments, però masclista i amb una part pornogràfica de vegades massa explícita i quan no ho és intenta ser subtil, amb poc èxit. De vegades l'humor no acaba de quallar. En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

És un llibre curtet de contes (70 pàgines), ben escrit però els contes són bastant estranys i pertorbadors i de vegades semblen més aviat intents que definitius. Va guanyar el premi Roc Boronat al 2012, convocat per l'ONCE, tot i que no hi surt cap cec, Roc Boronat va crear una organització de suport als cecs d'àmbit català, abans de la guerra civil.

Una història ambientada al Japó del segle XX o XXI, 210 pàgines. A degustar amb lentitud, tot i que al final no he pogut resistir devorar-la. És la història de la Haru, una noia que va a un dojo, un lloc on s'aprèn tir amb arc (o sabre en altres), es fa meditació, tai-txi, etc. La formació hi dura 5 anys i després es segueix la Haru fins que té vuitanta anys o més. Molt filosòfica i amb regust oriental. Un llibre diferent.