Els llibres que he llegit

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona , que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i pu...

Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016. El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós. Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de...