Els llibres que he llegit

Maryse Condé, nascuda a l'illa de Guadalupe al 1937, és la guanyadora del premi Nobel alternatiu que s'ha lliurat enguany , perquè el normal no s'ha pogut decidir a causa d'un escàndol d'assetjament d'un membre del jurat. Aquest llibre és del 1989 i descriu la societat guadalupeana d'aquella època, amb els seus "conflictes, contradiccions i tensions" com diu la contraportada. Un llibre on es veu com la raça, els efectes del colonialisme, les desigualtats socials i la història, on els negres de Guadalupe són descendents d'esclaus traslladats a la força des d'Àfrica i el masclisme imperant, acaben tenint un paper decisiu en la tensió que es respira i la infelicitat de molts personatges. El llibre comença amb la mort d'un foraster, Francis Sancher, i durant la vetlla els diferents personatges van contant en el seu monòleg interior com en Francis ha afectat les seves vides, tant positivament com negativament. Al final ningú no sap qu...

"L'art de perdre", llibre en francès de l'autora Alice Zeniter (nascuda el 1986) és literatura en majúscules. Conta la història de la Naima, una francesa d'origen algerià d'entre 25 i 30 anys d'edat i com intentar fer "sorgir un país del silenci", un país que és Algèria, la pàtria dels seus avantpassats. El seu avi, Ali, era un terratinent cabilenc de prop de la ciutat de Palestro (ara Lakhdaria). Primer veiem en unes poques pàgines la Naima, que té problemes amb la ressaca. Després un narrador omniscient conta la història d'Ali, antic combatent algerià de l'exèrcit francès lliure, que va fer la dura batalla de Monte Cassino, com el primer i el quart president d'Algèria, tot i que ell no els va conèixer. El llibre té tres parts, a part de la presentació de la Naima (Naïma a l'original, per un tema d'ortografia francesa), la primera és "L'Algèria de Papa", una expressió que designa l'Algèria colonial. La se...

"Ceux qui savent faire font, ceux qui ne savent pas faire enseignent, ceux qui ne savent pas enseigner enseignent aux enseignants et ceux qui ne savent pas enseigner aux enseignants font de la politique" diu un dels personatges convidats a sopar a casa d'una de les protagonistes, la noia de 13 anys, Paloma. Una variació de la frase anglesa "If you can't do, teach", que diu la Jessa a la sèrie Girls, quan la Hannah ha agafat una feina de professora. Conté spoilers: una obra on es nota que l'autora, com la Colombe (germana gran de la Paloma) estudià filosofia, amb algunes disquisicions una mica feixugues sobre l'art i l'estètica però no són a tot arreu. Una obra vitalment optimista i realista pel que fa a les classes socials, en una "vella nació conservadora" com França (doncs si veiessin Espanya... és més vella com a nació segons alguns i molt més conservadora). Potser no calia carregar-se la portera, amb deixar un final obert s...