"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín.
"El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa.
L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona.
La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu.
La tercera part passa de l'1 al 29 d'agost, amb tres flashbacks des del punt de vista de l'Yvonne, en tres anys del passat, 1940, 1968 i 2008 (o sigui un any abans de la narració).
La quarta part torna a passar el 30 d'agost, enllaça amb la primera part, es desvelen la majoria d'incògnites que quedaven i s'acaba el llibre.
Excepte en els flashbacks esmentats, el punt de vista és el de Júlia i és la seva percepció del món que ens ofereix el monòleg interior. Veiem la realitat com la veu ella, amb les seves preocupacions per enllestir la feina, ella té la feina que li agrada, guionista de documentals científics, després que el que va estudiar (Història de l'art) i sobretot la feina posterior (treballar en una galeria) no la satisfessin. Preocupacions també sobre la relació amb la seva parella, en Carles, un genetista d'èxit, ben plantat i constant, però avorrit i previsible, a alguns els pot semblar una mica superficial la visió negativa que té la Júlia d'en Carles. Però no tot són preocupacions, també té la seva amiga Cristina, que s'ha quedat amb la galeria d'art que portaven entre les dues, amb qui es veu sovint. A més, cosa poc freqüent en heroïnes de novel·la, és esportista, fa rem de força regular.
El guió que està escrivint és sobre Rosalind Franklin, la cristal·lògrafa anglesa que va ser cabdal perquè Crick i Watson (i Wilkins) descobrissin l'ADN i la seva estructura doblement helicoïdal, el que explica el guió i descobreix la Júlia concorda amb tot que en diu "El gen, una història íntima", del genetista estatunitenc d'origen bengalí Siddhartha Mukherjee (el llibre està disponible a eBiblio, i és una història molt detallada de la genètica per al gran públic).
La història principal del llibre és el misteri que envolta la seva família, ja que la seva àvia Odile vingué a veure a Barcelona amb l'avi de la Júlia i, quan la mare de la Júlia tenia 4 anys, tallà el contacte amb la seva família francesa. La història és la típica història Dan Brown o Julia Navarro, tot i que en aquest cas, té un interès històric una mica més alt.
El desig que té el lector -o jo si més no- de saber què va passar fa la darrera part del llibre trepidant. Al final la Júlia no ho sap tot però quasi i pren decisions de forma lliure, menys en el cas del seu oncle (no dic més per no generar un spoiler), que "decideix" sense demanar-li l'opinió i ella ho lamenta, amb tota la raó.
El llibre va ser distingit amb el premi BBVA Sant Joan, de l'any 2018 suposo, un premi força ben dotat, 35000 euros.
És especialment interessant llegir al final del volum la secció "Unes precisions" on l'autora precisa que alguns dels elements que apareixen a la novel·la són fruit de la seva imaginació només.
L'autora diu que al Parlament no tenia temps d'escriure aquest llibre, esperem que ara que no hi és, tingui més temps per escriure. També parla del llibre en aquest altre article a l'Ara Llegim.
Altres enllaços:
"El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa.
L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona.
La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu.
La tercera part passa de l'1 al 29 d'agost, amb tres flashbacks des del punt de vista de l'Yvonne, en tres anys del passat, 1940, 1968 i 2008 (o sigui un any abans de la narració).
La quarta part torna a passar el 30 d'agost, enllaça amb la primera part, es desvelen la majoria d'incògnites que quedaven i s'acaba el llibre.
Excepte en els flashbacks esmentats, el punt de vista és el de Júlia i és la seva percepció del món que ens ofereix el monòleg interior. Veiem la realitat com la veu ella, amb les seves preocupacions per enllestir la feina, ella té la feina que li agrada, guionista de documentals científics, després que el que va estudiar (Història de l'art) i sobretot la feina posterior (treballar en una galeria) no la satisfessin. Preocupacions també sobre la relació amb la seva parella, en Carles, un genetista d'èxit, ben plantat i constant, però avorrit i previsible, a alguns els pot semblar una mica superficial la visió negativa que té la Júlia d'en Carles. Però no tot són preocupacions, també té la seva amiga Cristina, que s'ha quedat amb la galeria d'art que portaven entre les dues, amb qui es veu sovint. A més, cosa poc freqüent en heroïnes de novel·la, és esportista, fa rem de força regular.
El guió que està escrivint és sobre Rosalind Franklin, la cristal·lògrafa anglesa que va ser cabdal perquè Crick i Watson (i Wilkins) descobrissin l'ADN i la seva estructura doblement helicoïdal, el que explica el guió i descobreix la Júlia concorda amb tot que en diu "El gen, una història íntima", del genetista estatunitenc d'origen bengalí Siddhartha Mukherjee (el llibre està disponible a eBiblio, i és una història molt detallada de la genètica per al gran públic).
La història principal del llibre és el misteri que envolta la seva família, ja que la seva àvia Odile vingué a veure a Barcelona amb l'avi de la Júlia i, quan la mare de la Júlia tenia 4 anys, tallà el contacte amb la seva família francesa. La història és la típica història Dan Brown o Julia Navarro, tot i que en aquest cas, té un interès històric una mica més alt.
El desig que té el lector -o jo si més no- de saber què va passar fa la darrera part del llibre trepidant. Al final la Júlia no ho sap tot però quasi i pren decisions de forma lliure, menys en el cas del seu oncle (no dic més per no generar un spoiler), que "decideix" sense demanar-li l'opinió i ella ho lamenta, amb tota la raó.
El llibre va ser distingit amb el premi BBVA Sant Joan, de l'any 2018 suposo, un premi força ben dotat, 35000 euros.
És especialment interessant llegir al final del volum la secció "Unes precisions" on l'autora precisa que alguns dels elements que apareixen a la novel·la són fruit de la seva imaginació només.
L'autora diu que al Parlament no tenia temps d'escriure aquest llibre, esperem que ara que no hi és, tingui més temps per escriure. També parla del llibre en aquest altre article a l'Ara Llegim.
Altres enllaços:
- Una breu presentació i l'inici del llibre a catorze.cat
- La fitxa del llibre a Edicions 62, a més conté un enllaç a la biografia i a la llista de llibres publicats per l'autora, que és ben extensa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada