Salta al contingut principal

La merla blava, de Maria Carme Roca

Llibre de literatura juvenil, publicat a La Galera, 50è llibre de l'autora, és una novel·la ambientada just després del setge de Barcelona que acabà l'11 de setembre del 1714.

Conta la història de la Caterina Castellví, una noia que havia treballat de minyona en un convent i que ara es troba a casa de la seva tia i el marit d'aquest, un cabelleraire molt faldiller d'origen, com no, francès. La Caterina s'assembla molt físicament a una dona que existí realment, Marianna de Copons, que junt amb un altre personatge real, estaven a l'organització (suposo que inventada) La Merla Blava que volia boicotejar el domini absolutista de Felip V sobre Catalunya.

Però la història no té gaire interès ni gaire consistència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ara Llegim, 6 d'octubre del 2018

Heus aquí les coses interessants de l'Ara Llegim d'avui: les dues novel·les escrites des del dolor, la d'Anna Punsoda , "Els llits dels altres", i la primera novel·la de Marta Orriols, "Aprendre a parlar amb les plantes" , que ja té cinc traduccions contractades la mateixa setmana que surt el llibre. Marta Orriols és l'autora del recull de contes "Anatomia de les distàncies curtes", que ja porta cinc edicions exhaurides. De la primera, en parla l'Eva Piquer al mateix suplement , com sovint fa l'Ara Llegim, es parla del mateix llibre en una ressenya i en un altre article més personal (de vegades el mateix dia o amb una setmana de diferència). dos llibres sobre immigració, un del mexicà Juan Pablo Villalobos  "Yo tuve un sueño. El viaje de los niños centroamericanos a Estados Unidos" (Anagrama)  i el de la dramaturga de l'Alemanya de l'Est Jenny Erpenbeck  "Les formes del verb anar". Un llibre diferen...

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...