Maryse Condé, nascuda a l'illa de Guadalupe al 1937, és la guanyadora del premi Nobel alternatiu que s'ha lliurat enguany, perquè el normal no s'ha pogut decidir a causa d'un escàndol d'assetjament d'un membre del jurat.
Aquest llibre és del 1989 i descriu la societat guadalupeana d'aquella època, amb els seus "conflictes, contradiccions i tensions" com diu la contraportada.
Un llibre on es veu com la raça, els efectes del colonialisme, les desigualtats socials i la història, on els negres de Guadalupe són descendents d'esclaus traslladats a la força des d'Àfrica i el masclisme imperant, acaben tenint un paper decisiu en la tensió que es respira i la infelicitat de molts personatges.
El llibre comença amb la mort d'un foraster, Francis Sancher, i durant la vetlla els diferents personatges van contant en el seu monòleg interior com en Francis ha afectat les seves vides, tant positivament com negativament. Al final ningú no sap qui era, però això poc importa.
Ple de paraules de Guadalupe (amb notes que n'expliquen el significat, no se sap si de l'autora o de l'editor), el llenguatge és a voltes molt poètic i sempre ric. També surten algunes expressions de crioll de l'illa, aquestes sí, traduïdes totes.
Un llibre molt recomanable, que igual que la resta de llibres de l'autora (crec), no ha estat traduït al català.
Aquest llibre és del 1989 i descriu la societat guadalupeana d'aquella època, amb els seus "conflictes, contradiccions i tensions" com diu la contraportada.
Un llibre on es veu com la raça, els efectes del colonialisme, les desigualtats socials i la història, on els negres de Guadalupe són descendents d'esclaus traslladats a la força des d'Àfrica i el masclisme imperant, acaben tenint un paper decisiu en la tensió que es respira i la infelicitat de molts personatges.
El llibre comença amb la mort d'un foraster, Francis Sancher, i durant la vetlla els diferents personatges van contant en el seu monòleg interior com en Francis ha afectat les seves vides, tant positivament com negativament. Al final ningú no sap qui era, però això poc importa.
Ple de paraules de Guadalupe (amb notes que n'expliquen el significat, no se sap si de l'autora o de l'editor), el llenguatge és a voltes molt poètic i sempre ric. També surten algunes expressions de crioll de l'illa, aquestes sí, traduïdes totes.
Un llibre molt recomanable, que igual que la resta de llibres de l'autora (crec), no ha estat traduït al català.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada