Passa al contingut principal

La fugida d'Urània, de Susanna Rafart

Aquesta novel·la feta d'instantànies és la segona del cicle Matar el monstre de l'editorial Comanegra. És la que ve després de "La primavera pendent", d'Ada Castells. Al llegir-la tenia curiositat per veure quin era el personatge secundari que apareix a les 7 novel·les del cicle però al final acaba sent esmentat de forma molt discreta.
El llibre està ambientat l'any 1888, any en què a Barcelona hi hagué una exposició universal, a Barcelona i 4 ciutats més. Abans de llegir convé repassar doncs la pàgina de la Viquipèdia sobre aquesta exposició, o la pàgina en castellà, que és bastant més completa.
La tècnica del llibre usa petites instantànies, com les fotografies que es van començar a popularitzar en aquella època i a més un dels personatges principals, potser el personatge principal, és fotògraf, l'Eugeni Bellavista, pintor frustrat, així com un secundari, el seu mentor, el fotògraf professional italià Corrado Cortini.
A causa d'aquesta tècnica, els personatges són de paper de fumar o encara més prims i la història és fragmentària, res a veure per tant amb una història lineal amb luxe de detalls, i psicologia de personatges. Hi ha emperò una història i uns quants missatges a sota per bé que amagats sota els fragments i també hi ha una atenció al detall i un coneixement profund sobre aquella època, sobre l'exposició universal i com afectà Barcelona, sobre els vestits i els accessoris de vestir, sobre les tècniques fotogràfiques del moment, entre d'altres.
El llibre té una breu presentació de l'autora, a llegir abans i després del llibre. A més hi diu que "l'autora es reconeix encara en els llibres següents: Baies [poesia], Un cor grec [dietari o crítica literària o assaig?], L'ocell a la cendra [poesia], Gaspara i jo [crítica literària o assaig], Crisàlide. Pastoral en si menor [prosa] i Dies d'agost [prosa].", sembla com si renega d'una part de la seva obra publicada.

L'edició

Com "La primavera pendent" el llibre és bonic i inusual, de tapes dures, lletra relativament gran, una coberta acolorida. Té a més un curiós dibuix a pàgina completa on es mostren les diferents perspectives de la novel·la. L'edició és acurada, només hi he trobat a la pàgina 141, "el creuer Medea, acabat de botar". Botar no té aquest sentit en català, en català es diu varar.

La contracoberta conté una cosa que trobo inexacta, diu que per l'estudi d'Eugeni Bellavista passen "grans senyoretes de la burgesia catalana que, sense saber-ho, seran el goig dels lectors de la premsa londinenca" però la fotografia galant (eufemisme) que fa l'Eugeni Bellavista són de menestrales que les passen magres, en part per la condició obrera de llavors i per l'estrès social i econòmic addicional que suposà l'Exposició del 1888 en les classes populars. L'Eugeni també fa retrats normals o fotos de grup dels burgesos però no crec que aquests fossin publicats a Londres per la sinistra Ella Comabella.

També diu la contracoberta que la novel·la "broda una de les seves [de l'autora] peces més perfectes i llança tot un repte de bibliòfil", i realment és un repte car el caràcter fragmentari fa difícil de vegades seguir l'acció. Al final tot quadra però una segona lectura pot ajudar a entendre-ho tot millor. El llibre té una llista de personatges (Dramatis Personae) just abans de les parts de la novel·la, que ajuda perquè n'hi ha molts i van sortint poc i de tant en tant, menys l'Eugeni Bellavista. Urània es refereix a un dels personatges femenins i a una musa, tal com aclareix una de les crítiques de sota.

Alguns enllaços

Les pàgines de l'autora a l'AELC. Com a curiositat va treballar en un dels dos instituts de Sant Joan Despí del 1989 al 2001. Després s'ha pogut dedicar, pel que sembla, a la creació a temps complet.
La crítica de la novel·la a núvol.com.
La fitxa de la novel·la a Comanegra. Conté el text d'una part de la contracoberta que he esmentat més amunt.
La cançó de Schubert que inspirà el títol del llibre, el títol de les dues primeres parts del llibre i algunes coses més...
No he trobat cap crítica del llibre a l'Ara Llegim, tampoc no hi he trobat una crítica (completa, referències sí) dedicada a "La primavera pendent", d'Ada Castells, el primer llibre de "Matar el monstre". En canvi, trobem crítiques per al tercer i el quart llibre. A la crítica del tercer, de Julià de Jòdar, s'esmenta de passada "La fugida d'Urània", qualificada d'"excel·lent".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...