Passa al contingut principal

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès.

Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la, que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora.

Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un.

Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant.

Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic però ben executat.

Tots els colors: 7p, l'Elena, il·lustradora a qui la seva parella ha deixat coneix la seva nova veïna al terrat, viuen a Gràcia. Força bé.

Sísif a la novena planta: 13p, en Marc és un jove executiu d'èxit però ha de cuidar la seva àvia i passarà una cosa que no s'esperava. Nar fent.

Síndrome del membre fantasma: un noi d'uns 25-30 anys sempre ha estimat una amiga d'infantesa, i ara ella es casa amb un altre. Nar fent.

La piscina, 4p: un home negre amb nacionalitat francesa cuida la piscina d'uns rics i experimenta el racisme. Força bé.

Emmagatzemar muntanyes: 6p, una dona, italiana, rememora el seu company, mort en un accident d'escalada. Coixet.

La bona nova, 7p, un creatiu solter i la directora de l'agència on treballa van tenir una relació d'una nit i la Marta està embarassada però no tirarà endavant. El Nico reacciona a la bona nova de forma que no s'esperava. Nar fent

Dècimes de segon, 9p: conta com viuen dues bessones després d'un accident de trànsit que va deixar la més encantadora i segura de les dues en cadira de rodes, sense mobilitat de cintura cap avall. Un conte que marca més que els altres.

De pa sucat amb oli: 5p, una estudiant o llicenciada en medecina té por de matar animals vius, i compra un llamàntol al mercat. No li acabo de veure el què. Una història de frustració i d'assumpció de les pròpies limitacions. Coixet.

No amb majúscules: 4p, una minyona aprofita l'absència dels amos per fantasejar. Coixet.

Àngels i dimonis 13p, dos amics es troben al mirador de Vallvidrera. El Cesc viu a Estats Units i l'Ignasi viu aquí i sempre té el somni d'obrir una llibreria però la vida és imprevisible. Bé.

La cadira: 6p, una pluja forta, un autobús que no passa fan que un home i una dona d'uns 35 anys es coneguin, amb un altre personatge, una cadira de disseny. Una història que agradaria a Erika Lust.

Paranys: 5p, la Clara és la parella d'un artista consagrat, en Juli, i com les dones de Picasso, ha de patir l'abandó i la soledat. Aquest sí que arriba, sí que sembla cert.

Sota el plàstic protector, 9p, una fotògrafa de 37 té una cita amb un home casat. Ben narrat.

Estratègies de comunicació (9p): una biòloga de 36 anys que està acabant la tesi sobre camaleons rep la visita inesperada de sa mare, amb qui té certes diferències però hi ha diferents estratègies de comunicació, per fer aflorar l'afecte que es tenen.

Kiwis (9p): la paternitat viscuda quan t'has de quedar a casa, una inversió del més habitual, que és la mare que s'ha de quedar.

Danys col·laterals, 5p, la dona d'un matrimoni madur s'adona de la infidelitat del seu marit, que descobreix al teatre de forma casual.

Ficció (8p): una parella sense fills, no casats, que deuen acostar-se als quaranta anys, mostren signes de cansament.

El llibre compta amb un pròleg i un epíleg de les contistes i novel·listes Jenn Díaz i Tina Vallès, respectivament, que no cal llegir, sobretot és millor llegir el pròleg junt amb l'epíleg. O prescindir de tots dos. No cal que ningú et presenti les bondats d'aquests dinou contes abans que els llegeixis, ni que te'n cantin les lloances després de llegir-los. Ja ho pots fer sol.

Els últims contes són bastant rodons. En general els contes són bastant marcants, tot i que alguns no acaben de produir grans efectes, la gran majoria sí que ho fan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h

Ara Llegim, 5 de juny del 2021

"Dinou vint" d'Helena Carreras. "Galetes de mel i gingebre" d'Alba Sabaté. "Vladivostok" de Lluís Olivan. Tot són obres de professors d'institut que també són autors. Eva Piquer ens presenta Tessa Hadley i la seva setena novel·la, "Cap al tard". Un autora que sembla escriure en romanès, "El jardí de vidre" de Tatiana Tibuleac. El nou llibre de Kaouther Adimi "Pedres a la butxaca" no ha agradat al revisor, Joan Garí. I també parlen de "Canción" d'Eduardo Halfón, tot i que en critica una part per barrejar ficció i realitat i per recordar la trama d'una pel·lícula....