Els llibres que he llegit

Aquesta novel·la forma part de l'original col·lecció "Matar el monstre", de l'editorial Comanegra. L'estiu del 2016 set escriptors i uns editors es van reunir a la fàbrica Lehmann, 200 anys després que l'autora de Frankenstein, Mary Wollstonecraft Shelley, el seu futur marit, Percy Shelley, Lord Byron i el metge del darrer, John Polidori, es reunissin a prop del llac Leman, a Villa Diodati i es reptessin a escriure històries de terror mentre durava el mal temps a fora. El repte 200 anys més tard va ser diferent, cada novel·la havia de compartir tres condicionants bàsics:  estar ambientada principalment en un any concret: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018 i a la ciutat de Barcelona i havien d'incloure en algun moment de la narració l'aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela. "La primavera pendent" és la novel·la de 181

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara. Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times . Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X . De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor". El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com l

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona , que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i pu