En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí. Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017.
Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017, tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert.
És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunyada i el nebot, però que és massa normal per a ella, en el mal sentit del terme.
Sembla que la novel·la passa al 2014-2015 perquè el 9 novembre va a votar, i en les converses que té quan surt amb gent, parlen del procés i d'altres temes que li semblen absurds, en el seu estat una mica alcoholitzat, com les barbes i com queden en certes cares.
Al final la Clara, de fet sense voler, descobreix un misteri que envolta la família d'una reclusa de la presó on treballa, i que resulta ser, ho descobreix ben aviat, una antiga companya d'institut, un misteri que és un tema ben actual, que no revelo per no fer un spoiler. Però aquesta revelació no l'ajuda a clarificar els seus sentiments.
El llibre també va obtenir el Premi de la Crítica Catalana. Tots els honors que ha rebut la novel·la són en la meva opinió completament merescuts.
Aquí hi ha una entrevista on explica que el poble de Canyars on va estudiar la Clara i on passa una part de l'acció és una barreja entre Gavà i Viladecans.
Aquí es donen més detalls sobre el llibre tot i que al principi de l'article el títol del llibre és erroni.
Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017, tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert.
És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunyada i el nebot, però que és massa normal per a ella, en el mal sentit del terme.
Sembla que la novel·la passa al 2014-2015 perquè el 9 novembre va a votar, i en les converses que té quan surt amb gent, parlen del procés i d'altres temes que li semblen absurds, en el seu estat una mica alcoholitzat, com les barbes i com queden en certes cares.
Al final la Clara, de fet sense voler, descobreix un misteri que envolta la família d'una reclusa de la presó on treballa, i que resulta ser, ho descobreix ben aviat, una antiga companya d'institut, un misteri que és un tema ben actual, que no revelo per no fer un spoiler. Però aquesta revelació no l'ajuda a clarificar els seus sentiments.
El llibre també va obtenir el Premi de la Crítica Catalana. Tots els honors que ha rebut la novel·la són en la meva opinió completament merescuts.
La crítica
Aquí hi ha una entrevista on explica que el poble de Canyars on va estudiar la Clara i on passa una part de l'acció és una barreja entre Gavà i Viladecans.
Aquí es donen més detalls sobre el llibre tot i que al principi de l'article el títol del llibre és erroni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada