Passa al contingut principal

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants.

Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites".

Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt.

Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat tot les tulipes".

Els tres poetes que es descriuen en els següents tres articles són dos homes i una dona, Jordi Llavina, amb una entrevista llarga sobre el seu nou llibre, on només n'hi ha dues línies de mostra, el poeta Jesús Massip de Roquetes i actiu a Tortosa, i la poetessa d'Estats Units Emily Dickinson, de la qual s'ha traduït una antologia, tot i que la traducció de Marcel Riera no agrada a l'articulista Marina Espasa.

També es parla del còmic "Voyeurs" de Gabrielle Bell, que ha sortit publicat en castellà (l'article no ho diu, però és així).

Menys detalls dóna de "Cremen cels" de Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens, tres històries escrites durant una estada al delta de l'Ebre.

A la darrera pàgina, a part dels articles que no comento perquè no m'interessen, hi ha de nou una ressenya sobre "Fer-se totes les il·lusions possibles", de Josep Pla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h