Ves al contingut principal

Entrades

Les possessions de Llucia Ramis

"Les possessions", quarta novel·la de Llucia Ramis, guanyà el Premi Llibres Anagrama de Novel·la al gener del 2018.
Amb elements autobiogràfics, conta la història de l'alter ego de l'autora, la narradora és la mateixa de "Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys" i l'acció se situa just uns mesos després que es publicà aquella novel·la, que a la realitat sortí al 2008 però l'acció d'aquesta sembla que és al 2007 (no té per què ser consistent). Al final també s'esmenta la segona novel·la de l'autora, "Egosurfing", que es publicà al 2010. No esmenta en canvi la tercera.
La història comença quan l'autora ha de tornar a Mallorca perquè el seu pare té problemes i això fa recordar a la família un fet dramàtic que tingué lloc a Madrid l'any 1993, quan el soci de l'avi belga de la narradora, o ex-soci perquè de fet ja l'havia fet fora de l'empresa, però l'avi encara n'era president honorífic, doncs…
Entrades recents

La primavera pendent d'Ada Castells

Aquesta novel·la forma part de l'original col·lecció "Matar el monstre", de l'editorial Comanegra. L'estiu del 2016 set escriptors i uns editors es van reunir a la fàbrica Lehmann, 200 anys després que l'autora de Frankenstein, Mary Wollstonecraft Shelley, el seu futur marit, Percy Shelley, Lord Byron i el metge del darrer, John Polidori, es reunissin a prop del llac Leman, a Villa Diodati i es reptessin a escriure històries de terror mentre durava el mal temps a fora. El repte 200 anys més tard va ser diferent, cada novel·la havia de compartir tres condicionants bàsics:  estar ambientada principalment en un any concret: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018i a la ciutat de Barcelonai havien d'incloure en algun moment de la narració l'aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela. "La primavera pendent" és la novel·la de 1818, i està am…

Introducción a la belleza de las matemáticas, de Yoko Ogawa i Masahiko Fujiwara

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara.

Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times. Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X.

De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor".

El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com la filos…

Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona, que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i pub…

Inteligencia física, de Javier Santaolalla

El subtítol d'aquest llibre en paper que vaig veure a la biblioteca al prestatge de les novetats i del fons bibliogràfic és "Aprende a ver el mundo con la mente de un físico". Inicialment parla dels sentits. A part del capítol inicial sobre el mètode científic, dedica un capítol a la vista, un a la oïda i un als altres sentits, olfacte, gust i tacte, etc. Després tot i que els capítols es titulen amb el nom intel·ligència i un adjectiu (intuïtiva, formada, extrasensorial), de fet fa un repàs d'història de la física, bastant interessant i amè.

L'autor, resident a Madrid, és enginyer de telecomunicacions i doctor en física, i va treballar com a investigador al CERN abans de dedicar-se a la divulgació, com a escriptor, com a mediàtic a la televisió, a Youtube i altres mitjans, i com a divulgador damunt d'escenaris de tot el món.

Un llibre interessant sobre física, sense cap contingut matemàtic, per a estudiants de batxillerat i primers cursos de carrera científ…

La confessió de la lleona de Mia Couto

Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016.

El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós.

Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de le…

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017.

Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017, tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert.

És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunyada i…