Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

Ara Llegim 10 de març del 2018

Eva Piquer parla de Katherine Manfield, la gran contista neozelandesa que va morir de tuberculosi el 1923, amb trenta-quatre anys. A Proa hi ha "Tots els contes", més de 80 relats. També esmenta la tercera i quarta novel·les de Llucia Ramis, amb elles la seva literatura "ha pres volada". Una pàgina de Jordi Nopca sobre la darrera novel·la de Màrius Serra, "La novel·la de Sant Jordi", tot i que en el petit repàs que fa de la seva obra recent, m'ha interessat més "Plans de futur", del 2013, que parla "d'un il·lustre matemàtic en segona persona", el matemàtic empordanès Ferran Sunyer. Interessant sembla també la novel·la de l'australiana Charlotte Wood, en català es diu "En estat natural". Finalment un article sobre un recull, no sé si artificial o original de l'autor, d'assajos de Gianni Rodari, "Escola de fantasia".

Ara Llegim 17 de març del 2018

L'article a doble pàgina parla de dues escriptores, Llucia Ramis i Eva Baltasar. La primera ha publicat la seva quarta novel·la, la primera i la segona eren lleugeres, a partir d'aquí són més serioses: la tercera va ser lloada entusiastament per Eva Piquer en aquest suplement i la quarta, "Les possessions" ha guanyat el premi Anagrama. Eva Baltasar havia publicat fins ara llibres de poesia i "Permagel" és la seva primera novel·la. Les dues semblen molt interessants. Una altra autora coreana, Kim Ae-ran, de qui Godall ha traduït el primer llibre (de contes), "Corre, pare, corre". Lluís Anton Baulenas parla de dos llibres on es mata Franco, el de Joan-Lluís Lluís, "Jo sóc aquell que va matar Franco" i el d'Albert Villaró, "El sindicat de l'oblit". I a l'Aparador, un epistolari interessant de Maria Aurèlia Capmany, "Cartes impertinents de dona a dona".

Ara Llegim 24 de març del 2018

L'article inicial a doble pàgina parla de dos llibres de memòries de dues il·lustradores del país, semblen molt interessants: La meva vida, de Pilarín Bayés, Bridge, 24 euros. La nena que volia dibuixar, de Roser Capdevila, Angle Editorial, 19,5 euros. Eva Piquer ens recorda "La vegetariana",  de l'autora coreana Han Kang. Pendent de llegir-la des de fa temps. Dos llibres interessants més: A la cambra fosca, de Susan Faludi, que explica la història del seu pare, que va canviar de sexe i va tornar a Hongria després de viure als Estats Units molts anys, i "El nebot de Wittgenstein", de Thomas Bernhard, traduït pel premiat Raül Garrigasait. Un altre llibre de memòries interessant, de Ngugi Wa Thiong'o, "A la casa de l'intèrpret", segona part de "Somnis en temps de guerra". I a l'aparador, tres llibres interessants, malgrat el poc espai que se'ls dedica: el nou poemari de Roc Casagran, "Direm nosaltres",

Ara Llegim, 31 de març del 2018

Eva Piquer sobre com les pèrdues, els neguits, els dubtes i el desamor acaben donant peu a obres d'art, esmenta: els diaris complets de Sylvia Plath (en castellà, en català no hi deuen ser) L'amor després de l'amor,  de Laura Ferrero (Bridge) Cartes d'aniversari, de Ted Hughes Els guapos són els raros, d'Agnès Marquès (Bridge), que té l'origen en el programa de tele "La gent normal" Un altre llibre interessant: Wad-Ras, de Joan Miquel Capell, guanyador del premi Crims de Tinta del 2018 I finalment, torna a sortir a l'Ara Llegim el recull de contes, el primer de l'autora que ha cultivat altres gèneres, "Com s'esbrava la mala llet", d'Antònia Carré-Pons.

Infidels a la pàtria, de Jordi Panyella

Infidels a la pàtria, de Jordi Panyella, 364 pàgines de sàtira política, publicat al febrer 2016, les eleccions just abans van ser el 27 de setembre del 2015. Ernest Audaç no és doncs en Puigdemont, ni Carmela Ramírez és Inés Arrimadas (o una mica), Marcelo Poy sí que sembla Mariano Rajoy i l'Aliança Ciutadana és una barreja entre Cs i PP. Divertida i enginyosa per moments, però masclista i amb una part pornogràfica de vegades massa explícita i quan no ho és intenta ser subtil, amb poc èxit. De vegades l'humor no acaba de quallar. En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Fariña, de Nacho Carretero.

Un llibre periodístic sobre el narcotràfic a Galícia. Fariña és la cocaïna en gallec. Segrestat per una jutgessa perquè un aludit (ex-alcalde del PP com no) va sentir vulnerat el seu honor. Moderadament interessant. El periodista ara treballa a El Español. Aprofitant la popularitat del llibre pel segrest, Antena 3 ha avançat l'estrena de la sèrie feta a partir del llibre. El primer episodi va ser normalet.

La mala reputació, de Bel Olid

És un llibre curtet de contes (70 pàgines), ben escrit però els contes són bastant estranys i pertorbadors i de vegades semblen més aviat intents que definitius. Va guanyar el premi Roc Boronat al 2012, convocat per l'ONCE, tot i que no hi surt cap cec, Roc Boronat va crear una organització de suport als cecs d'àmbit català, abans de la guerra civil.

Haru de Flavia Company

Una història ambientada al Japó del segle XX o XXI, 210 pàgines. A degustar amb lentitud, tot i que al final no he pogut resistir devorar-la. És la història de la Haru, una noia que va a un dojo, un lloc on s'aprèn tir amb arc (o sabre en altres), es fa meditació, tai-txi, etc. La formació hi dura 5 anys i després es segueix la Haru fins que té vuitanta anys o més. Molt filosòfica i amb regust oriental. Un llibre diferent.

El que la terra m'ha donat, de Lluís Foix

És un dietari sobre el pas del temps, les estacions, la vida a Rocafort de Vallbona. Conté algunes descripcions de la vida rural i reflexions sobre viure al camp o a la ciutat, el progrés, el pas del temps, les estacions. És una mica repetitiu, potser a posta, de vegades explica el mateix més d'una vegades o fa reflexions molt semblants a les que ja havia fet. També de vegades adopta un to una mica superior. I és que ser corresponsal a l'estranger i viure amb molts privilegis et pot pujar al cap. Usa alguns termes propis de la zona d'on prové l'autor, si més no hi passà fins a l'adolescència. Quan parla de la vida rural, descriu algunes tècniques però no és gaire didàctic.

Solenoide (abandonat)

Solenoide, de l'escriptor romanès Mircea Cartarescu, és un llibre molt comentat als suplements de llibres. El diari Ara en el Llegim dels dissabtes hi va dedicar com a mínim dos articles. Un cop començada la lectura, decep. Són reflexions d'un home sol, escriptor fracassat, i que ara fa de professor de romanès en una escola pública en un barri perifèric de Bucarest. Però les reflexions són molt tòpiques i molt feixugues en la descripció, que no destria la part onírica de la real. El llibre té unes 850 pàgines i sembla un malbaratament de paraules, totes aquelles reflexions tòpiques sobre la vida i la mort, la solitud, les exageracions oníriques en les descripcions dels altres professors són molt pesades. En alguns moments, és clar, hi ha tanta lletra, algunes reflexions o descripcions tenen gràcia, o alguns episodis com el racisme que pateix el professor de taller, gitano, a l'escola, colpegen. Però al final he abandonat el llibre a la pàgina 248 perquè francament es