Els llibres que he llegit

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p

Aquesta novel·la feta d'instantànies és la segona del cicle Matar el monstre de l'editorial Comanegra. És la que ve després de "La primavera pendent", d'Ada Castells. Al llegir-la tenia curiositat per veure quin era el personatge secundari que apareix a les 7 novel·les del cicle però al final acaba sent esmentat de forma molt discreta. El llibre està ambientat l'any 1888, any en què a Barcelona hi hagué una exposició universal, a Barcelona i 4 ciutats més. Abans de llegir convé repassar doncs la  pàgina de la Viquipèdia  sobre aquesta exposició, o la pàgina en castellà , que és bastant més completa. La tècnica del llibre usa petites instantànies, com les fotografies que es van començar a popularitzar en aquella època i a més un dels personatges principals, potser el personatge principal, és fotògraf, l'Eugeni Bellavista, pintor frustrat, així com un secundari, el seu mentor, el fotògraf professional italià Corrado Cortini. A causa d'aquesta tècni

Són tres miniassaigs o tres reflexions, com diu el subtítol del llibre, del novel·lista israelià Amos Oz, traduïts directament de l'hebreu modern per Raquel García Lozano, traductora habitual d'obres en hebreu. El primer, que dóna el títol al recull, va sobre el fanatisme, sobre el fanatisme religiós musulmà o jueu ultraortodox o d'alguns corrents cristians, o altres tipus de fanatisme, dels vegans (home, n'hi ha pocs d'aquests), dels antitabac, o fins i tot dels seguidors acèrrims de les figures de l'esport o de l'espectacle, que l'autor reflexiona que són també uns fanàtics. Amos Oz ha publicat força novel·les però malauradament només fa autopropaganda d'una: "Una pantera en el sótano" conta com a la seva infantesa es va fer amic d'un policia anglès que parlava hebreu antic (durant el mandat britànic a Palestina, el que ara és Israel) i com va deixar de ser un fanàtic. Els seus amics (els de l'autor) van reaccionar malament. E

És un llibre sobre el procés, escrit per Vicent Partal, "el de Vilaweb". Diu que Carles Puigdemont, a qui coneix personalment, li va donar detalls sobre la violència amb què Espanya havia amenaçat però no en pot donar detalls per un tema de confidencialitat, a mi em sembla una estafa que doni l'excusa de la confidencialitat. Al capdavall d'aquesta violència amb què es va amenaçar ja en va parlar la revista Interviu, abans que desaparegués. És una història del procés d'independència però l'autor és periodista, no historiador i si bé algunes parts són interessants de vegades falta la visió de l'altra part, tot i que a la vida real aquesta visió és difícil de trobar. Els unionistes criden molt però donen pocs arguments. Un dels exemples que dóna és la cobertura de la manifestació independentista a Brusel·les, que el diari El País presentà amb un titular impropi d'un mitjà periodístic seriós ("El separatisme pasea su odio a España por las calles de

A part d'un interessant article de si es pot viure de l'escriptura , aquestes són les obres a retenir: "La trena" , de Laetitia Colombani "Canteu, esperits, canteu" , de Jesmyn Ward, escritora de Mississipi. "La vida material" de Marguerite Duras. També s'havia parlat d'una traducció que havia sortit fa poc  aquí .

Saltem la doble pàgina sobre Cartarescu, que el seu Solenoide va ser una decepció. Retenim: el recull de poemes de Margarita Ballester, "Després de la pluja" . la novel·la esbojarrada de Joan Miquel Oliver, "Alexandra Schneider und ihr Casiotone" . el nou llibre sobre l'arròs de Josep Piera, "El llibre daurat" , continuació de "Els arrossos de casa i altres meravelles", publicat per Empúries l'any 2000. la trilogia Outline de Rachel Cusk , de moment només disponible en castellà, la primera sembla "A contraluz", la segona "Tránsito" i la tercera "Prestigio" els tres llibres de l'Aparador (microressenyes), semblen tots interessants: "El violento siglo americano" de John W. Dower, "La peixera" de Toni Cabré (teatre, el punt de partida és quan acomiaden cinc informàtics de l'empresa on treballen), i "Inventari de dinosaures", de V. Aladjidi.

Heus aquí les coses interessants de l'Ara Llegim d'avui: les dues novel·les escrites des del dolor, la d'Anna Punsoda , "Els llits dels altres", i la primera novel·la de Marta Orriols, "Aprendre a parlar amb les plantes" , que ja té cinc traduccions contractades la mateixa setmana que surt el llibre. Marta Orriols és l'autora del recull de contes "Anatomia de les distàncies curtes", que ja porta cinc edicions exhaurides. De la primera, en parla l'Eva Piquer al mateix suplement , com sovint fa l'Ara Llegim, es parla del mateix llibre en una ressenya i en un altre article més personal (de vegades el mateix dia o amb una setmana de diferència). dos llibres sobre immigració, un del mexicà Juan Pablo Villalobos  "Yo tuve un sueño. El viaje de los niños centroamericanos a Estados Unidos" (Anagrama)  i el de la dramaturga de l'Alemanya de l'Est Jenny Erpenbeck  "Les formes del verb anar". Un llibre diferen

"L'art de perdre", llibre en francès de l'autora Alice Zeniter (nascuda el 1986) és literatura en majúscules. Conta la història de la Naima, una francesa d'origen algerià d'entre 25 i 30 anys d'edat i com intentar fer "sorgir un país del silenci", un país que és Algèria, la pàtria dels seus avantpassats. El seu avi, Ali, era un terratinent cabilenc de prop de la ciutat de Palestro (ara Lakhdaria). Primer veiem en unes poques pàgines la Naima, que té problemes amb la ressaca. Després un narrador omniscient conta la història d'Ali, antic combatent algerià de l'exèrcit francès lliure, que va fer la dura batalla de Monte Cassino, com el primer i el quart president d'Algèria, tot i que ell no els va conèixer. El llibre té tres parts, a part de la presentació de la Naima (Naïma a l'original, per un tema d'ortografia francesa), la primera és "L'Algèria de Papa", una expressió que designa l'Algèria colonial. La se

"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín. "El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa. L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona. La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu. La tercera part passa de l&#