Passa al contingut principal

Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona, que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i publicades totes dues a les Edicions del Periscopi.

La novel·la d'avui és més urbana, passa a Luanda, la capital i conta la història de la Ludo, una dona portuguesa que s'enclaustra a casa seva per por mentre duren les turbulències i els combats després de la declaració d'independència d'Angola, el 1975. Com a "La confessió de la lleona", hi ha molta poesia, aquí tant dins la narració com explícita (poemes entre capítols). Hi ha menys elements màgics que a "La confessió de la lleona" i també surten els nadius angolesos, de l'ètnia kuvala, concretament, injustament tractats pels colons. També surt la situació de la dona tot i que en aquest cas portuguesa, la Ludo és portuguesa i el seu pare reacciona a la seva violació d'una manera que no dista tant de com hauria reaccionat un pare tradicionalista a Jordània per exemple (sense ànim d'ofendre).

La història prové d'un guió fallit d'una pel·lícula i hi ha diversos cops de teatre al final que lliguen la història i fan convergir les diferents trames, cal prestar atenció als diferents personatges ja que al final tots es relacionen entre si.

Al final la Ludo perdona tothom (menys el seu violador potser) i adopta un nen del carrer angolès nadiu, de fet ella també es considera angolesa, a diferència d'alguns portuguesos que no han acceptat la independència d'Angola. Tot acaba bé però tot lector sap que les dificultats a Angola persisteixen.

La crítica


L'Ara fa la primera ressenya aquí. Una mica després ofereix una interessant entrevista a l'autor. I finalment torna a parlar-ne quan el llibre va guanyar el Premi Llibreter en la categoria d'Altres Literatures.

La fitxa de l'editorial amb enllaços a moltes més crítiques és aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només…

La llista dels llibres

2018 DesembreEl misteri de l'hotel, d'Helena Willis i Martin Widmark, lectura en veu alta al vespre. Traduït del suec sembla. La Maia i en Lasse tenen uns deu anys i una agència de detectius que es diu Quihohafet, el misteri que han de resoldre dos dies abans de Nadal és senzill però està bé.El llibre d'encanteris de la vella Taràndula, de Jordi Folck, premi Folch i Torres a l'any 2011. Lectura en veu alta al vespre. Un llibre de màgia amb encanteris en rodolins divertits però una mica violent en ocasions, la vella bruixa Sargantana és massa dolenta.Las matemáticas de la criptología, de María Isabel González Vasco, escrit per una doctora en matemàtiques i experta en criptologia, un llibre per a professors de secundària que comença bé però que està ple d'errors i amb una exposició molt confusa. Abandonat.Magret i els anarquistes, de Francesc Puigpelat, novel·la negra de crims.cat, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda.Traversée de la Mangrove, de Maryse Condé, e…

El camí de les Aigües, de Carme Martí

Segona novel·la de l'autora després de la biografia novel·lada de Neus Català (Un cel de plom), "El camí de les Aigües", publicada a l'octubre del 2017, és la biografia novel·lada de l'àvia de l'autora, mainadera, cuinera i després mestressa de casa i pagesa de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.

També té una trama paral·lela, on s'explica la vida de la néta d'un dels personatges que surt a la novel·la (la filla d'una companya de feina de la Maria a Reus), una trama paral·lela que per a mi no aporta molt, a diferència de la trama principal, que explica tota una vida, amb episodis interessants com la guerra civil, la postguerra o l'estada a Barcelona, com a cuinera.

Té 547 pàgines i algunes incorreccions sorprenents:
p 20 "complert 40 anys"p 121 "donar-los el petó"p 564 "Consulat General de Suïssa" (als agraïments, la novel·la va de la pàgina 15 a la 562). En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rod…