Passa al contingut principal

Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa

Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona, que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i publicades totes dues a les Edicions del Periscopi.

La novel·la d'avui és més urbana, passa a Luanda, la capital i conta la història de la Ludo, una dona portuguesa que s'enclaustra a casa seva per por mentre duren les turbulències i els combats després de la declaració d'independència d'Angola, el 1975. Com a "La confessió de la lleona", hi ha molta poesia, aquí tant dins la narració com explícita (poemes entre capítols). Hi ha menys elements màgics que a "La confessió de la lleona" i també surten els nadius angolesos, de l'ètnia kuvala, concretament, injustament tractats pels colons. També surt la situació de la dona tot i que en aquest cas portuguesa, la Ludo és portuguesa i el seu pare reacciona a la seva violació d'una manera que no dista tant de com hauria reaccionat un pare tradicionalista a Jordània per exemple (sense ànim d'ofendre).

La història prové d'un guió fallit d'una pel·lícula i hi ha diversos cops de teatre al final que lliguen la història i fan convergir les diferents trames, cal prestar atenció als diferents personatges ja que al final tots es relacionen entre si.

Al final la Ludo perdona tothom (menys el seu violador potser) i adopta un nen del carrer angolès nadiu, de fet ella també es considera angolesa, a diferència d'alguns portuguesos que no han acceptat la independència d'Angola. Tot acaba bé però tot lector sap que les dificultats a Angola persisteixen.

La crítica


L'Ara fa la primera ressenya aquí. Una mica després ofereix una interessant entrevista a l'autor. I finalment torna a parlar-ne quan el llibre va guanyar el Premi Llibreter en la categoria d'Altres Literatures.

La fitxa de l'editorial amb enllaços a moltes més crítiques és aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només…

Ara Llegim, 2 de desembre de 2017

Com de costum, el suplement de cultura de l'Ara que apareix els dissabtes (menys a l'estiu, on el suplement d'estiu impedeix que aparegui el suplement de cultura) només parla d'homes.

Jordi Nopca parla a doble pàgina del darrer llibre de Jordi Amat, "La confabulació dels irresponsables" i esmenta també el de Eduardo Mendoza sobre el mateix tema, el procés, "Qué está pasando en Cataluña".

Ignasi Aragay parla del darrer llibre del valencià Martí Domínguez, "L'assassí que estimava els llibres".

Albert Pla Nualart fa el seu article sobre català on parla dels deu neologismes que el més votat serà candidat a entrar al DIEC.

Eva Piquer en el seu article habitual parla aquesta setmana de dos homes, Marcel Proust i j.l. badal.

Jordi Llovet fa un article prescindible sobre la identitat catalana.

Patricia Gabancho fa una ressenya sobre un assaig d'Elena Ferrante, "La Frantumaglia". Malauradament, és el darrer article que podrem lle…

La llista dels llibres

2018 Novembre"Harry Potter i les relíquies de la mort", de J.K. Rowling. Lectura en veu alta abans d'anar a dormir. Acabat el 5 de novembre del 2018. Octubre"La fugida d'Urània", de Susanna Rafart, manllevat en paper a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, que l'adquirí a petició meva."Anatomia de les distàncies curtes", de Marta Orriols,  manllevat en paper a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí."Queridos fanáticos", d'Amos Oz,  manllevat en paper a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí."Nou homenatge a Catalunya", de Vicent Partal, manllevat en paper a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Setembre El fil invisible, de Gemma Lienas. A eBiblio.L'art de perdre, d'Alice Zeniter, en paper (llibre comprat).Les possessions, de Llucia Ramis, manllevat en paper a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí. AgostLa cárcel más grande de la tierra. Una historia de los t…