Aquest cop ens en anem a Angola, a l'Àfrica occidental, a la costa atlàntica, uns dies després de llegir La confessió de la lleona, que passava a Moçambic, una altra antiga colònia portuguesa, però situada aquesta a l'Àfrica Oriental, a la costa de l'Oceà Índic. Deia Mia Couto en una entrevista que els diferents països de l'Àfrica lusòfona són molt diferents: "Les diferències entre la mateixa Àfrica lusòfona són tan grans que de
vegades la distància que les separa és superior. Hi ha més diferències
entre Angola, Cap Verd i Moçambic que no pas entre Moçambic i Zimbàbue". I "La confessió de la lleona" i "Teoria general de l'oblit" són molt diferents, tot i que també tenen algunes semblances, passen en dues antigues colònies portugueses destrossades per la guerra i val la pena llegir-los a poca distància temporal l'un de l'altre. Són dues excel·lents novel·les, a més, traduïdes pel mateix traductor, Pere Comellas Casanova i publicades totes dues a les Edicions del Periscopi.
La novel·la d'avui és més urbana, passa a Luanda, la capital i conta la història de la Ludo, una dona portuguesa que s'enclaustra a casa seva per por mentre duren les turbulències i els combats després de la declaració d'independència d'Angola, el 1975. Com a "La confessió de la lleona", hi ha molta poesia, aquí tant dins la narració com explícita (poemes entre capítols). Hi ha menys elements màgics que a "La confessió de la lleona" i també surten els nadius angolesos, de l'ètnia kuvala, concretament, injustament tractats pels colons. També surt la situació de la dona tot i que en aquest cas portuguesa, la Ludo és portuguesa i el seu pare reacciona a la seva violació d'una manera que no dista tant de com hauria reaccionat un pare tradicionalista a Jordània per exemple (sense ànim d'ofendre).
La història prové d'un guió fallit d'una pel·lícula i hi ha diversos cops de teatre al final que lliguen la història i fan convergir les diferents trames, cal prestar atenció als diferents personatges ja que al final tots es relacionen entre si.
Al final la Ludo perdona tothom (menys el seu violador potser) i adopta un nen del carrer angolès nadiu, de fet ella també es considera angolesa, a diferència d'alguns portuguesos que no han acceptat la independència d'Angola. Tot acaba bé però tot lector sap que les dificultats a Angola persisteixen.
L'Ara fa la primera ressenya aquí. Una mica després ofereix una interessant entrevista a l'autor. I finalment torna a parlar-ne quan el llibre va guanyar el Premi Llibreter en la categoria d'Altres Literatures.
La fitxa de l'editorial amb enllaços a moltes més crítiques és aquí.
La novel·la d'avui és més urbana, passa a Luanda, la capital i conta la història de la Ludo, una dona portuguesa que s'enclaustra a casa seva per por mentre duren les turbulències i els combats després de la declaració d'independència d'Angola, el 1975. Com a "La confessió de la lleona", hi ha molta poesia, aquí tant dins la narració com explícita (poemes entre capítols). Hi ha menys elements màgics que a "La confessió de la lleona" i també surten els nadius angolesos, de l'ètnia kuvala, concretament, injustament tractats pels colons. També surt la situació de la dona tot i que en aquest cas portuguesa, la Ludo és portuguesa i el seu pare reacciona a la seva violació d'una manera que no dista tant de com hauria reaccionat un pare tradicionalista a Jordània per exemple (sense ànim d'ofendre).
La història prové d'un guió fallit d'una pel·lícula i hi ha diversos cops de teatre al final que lliguen la història i fan convergir les diferents trames, cal prestar atenció als diferents personatges ja que al final tots es relacionen entre si.
Al final la Ludo perdona tothom (menys el seu violador potser) i adopta un nen del carrer angolès nadiu, de fet ella també es considera angolesa, a diferència d'alguns portuguesos que no han acceptat la independència d'Angola. Tot acaba bé però tot lector sap que les dificultats a Angola persisteixen.
La crítica
L'Ara fa la primera ressenya aquí. Una mica després ofereix una interessant entrevista a l'autor. I finalment torna a parlar-ne quan el llibre va guanyar el Premi Llibreter en la categoria d'Altres Literatures.
La fitxa de l'editorial amb enllaços a moltes més crítiques és aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada