Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016.
El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós.
Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de les zones urbanes, o la divisió, on els blancs, com l'escriptor que acompanya el caçador per fer-ne un reportatge, tenen una altra manera de veure les coses, i només parlen portuguès, i els negres consideren els mulats diferents i els matrimonis entre mulats i negres són poc freqüents, el pare de l'Arcàngel, mulat, es va casar amb una dona negra, però no va ser una història d'amor amb final feliç.
Els passatges poètics, els aforismes abunden, com també una certa barreja de vegades una mica confusa entre el mite i els símbols i la realitat. Un llibre diferent on hi ha una visió racional i també la màgia i la fantasia dels contes populars africans (i d'altres terres). El llibre comença idíl·lic però cada cop hi ha més foscor. Al final, alguns troben la felicitat i d'altres se salven a títol individual però la gran majoria continua en la mateixa situació, tot i que algunes espurnes d'esperança hi ha com el fet que l'administrador del poble, pressionat per la seva dona, deixa la política i torna a fer de professor.
La fitxa del llibre a l'editorial és aquí. També inclou enllaços a moltes altres crítiques. La que he posat a dalt no hi és per motius obvis, però no a l'Ara Llegim sinó al diari, Jordi Nopca va publicar un article molt més positiu, que sí que hi és. És aquest.
El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós.
Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de les zones urbanes, o la divisió, on els blancs, com l'escriptor que acompanya el caçador per fer-ne un reportatge, tenen una altra manera de veure les coses, i només parlen portuguès, i els negres consideren els mulats diferents i els matrimonis entre mulats i negres són poc freqüents, el pare de l'Arcàngel, mulat, es va casar amb una dona negra, però no va ser una història d'amor amb final feliç.
Els passatges poètics, els aforismes abunden, com també una certa barreja de vegades una mica confusa entre el mite i els símbols i la realitat. Un llibre diferent on hi ha una visió racional i també la màgia i la fantasia dels contes populars africans (i d'altres terres). El llibre comença idíl·lic però cada cop hi ha més foscor. Al final, alguns troben la felicitat i d'altres se salven a títol individual però la gran majoria continua en la mateixa situació, tot i que algunes espurnes d'esperança hi ha com el fet que l'administrador del poble, pressionat per la seva dona, deixa la política i torna a fer de professor.
La crítica
El traductor Damià Alou valora negativament els aforismes i el realisme màgic i poètic del llibre, jo no tinc la mateixa opinió que ell. L'alegat feminista és fort i la història potent.La fitxa del llibre a l'editorial és aquí. També inclou enllaços a moltes altres crítiques. La que he posat a dalt no hi és per motius obvis, però no a l'Ara Llegim sinó al diari, Jordi Nopca va publicar un article molt més positiu, que sí que hi és. És aquest.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada