Ves al contingut principal

La confessió de la lleona de Mia Couto

Novel·la publicada el 2012 en portuguès per Mia Couto, escriptor de Moçambic. La traducció catalana a les Edicions del Periscopi sortí al 2016, l'exemplar que he llegit és la 2a edició, del maig del 2016, la primera era al febrer del 2016.

El llibre conta la història d'un caçador que ve a matar uns lleons que estan terroritzant el petit poble apartat de Kulumani, a Moçambic, i la història la conten a capítols alternats tant el caçador, Arcàngel Baler (que deriva de bala) com una antiga amant que va tenir 16 anys enrere, la Mariamar, quan el caçador, mulat, va venir a matar un cocodril gran i perillós.

Però els lleons no són el que semblen, si bé existeixen, també són un símbol de la situació en què es troba la dona a Kulumani. La novel·la conta els esdeveniments amb pinzellades sobre els efectes de la llarga i cruenta guerra civil que va tenir lloc, el sistema de partit únic que hi havia o hi ha a Moçambic, la pobresa i endarreriment de Kulumani, un poble apartat, lluny de les zones urbanes, o la divisió, on els blancs, com l'escriptor que acompanya el caçador per fer-ne un reportatge, tenen una altra manera de veure les coses, i només parlen portuguès, i els negres consideren els mulats diferents i els matrimonis entre mulats i negres són poc freqüents, el pare de l'Arcàngel, mulat, es va casar amb una dona negra, però no va ser una història d'amor amb final feliç.

Els passatges poètics, els aforismes abunden, com també una certa barreja de vegades una mica confusa entre el mite i els símbols i la realitat. Un llibre diferent on hi ha una visió racional i també la màgia i la fantasia dels contes populars africans (i d'altres terres). El llibre comença idíl·lic però cada cop hi ha més foscor. Al final, alguns troben la felicitat i d'altres se salven a títol individual però la gran majoria continua en la mateixa situació, tot i que algunes espurnes d'esperança hi ha com el fet que l'administrador del poble, pressionat per la seva dona, deixa la política i torna a fer de professor.

La crítica

El traductor Damià Alou valora negativament els aforismes i el realisme màgic i poètic del llibre, jo no tinc la mateixa opinió que ell. L'alegat feminista és fort i la història potent.
La fitxa del llibre a l'editorial és aquí. També inclou enllaços a moltes altres crítiques. La que he posat a dalt no hi és per motius obvis, però no a l'Ara Llegim sinó al diari, Jordi Nopca va publicar un article molt més positiu, que sí que hi és. És aquest.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només…

Ara Llegim, 2 de desembre de 2017

Com de costum, el suplement de cultura de l'Ara que apareix els dissabtes (menys a l'estiu, on el suplement d'estiu impedeix que aparegui el suplement de cultura) només parla d'homes.

Jordi Nopca parla a doble pàgina del darrer llibre de Jordi Amat, "La confabulació dels irresponsables" i esmenta també el de Eduardo Mendoza sobre el mateix tema, el procés, "Qué está pasando en Cataluña".

Ignasi Aragay parla del darrer llibre del valencià Martí Domínguez, "L'assassí que estimava els llibres".

Albert Pla Nualart fa el seu article sobre català on parla dels deu neologismes que el més votat serà candidat a entrar al DIEC.

Eva Piquer en el seu article habitual parla aquesta setmana de dos homes, Marcel Proust i j.l. badal.

Jordi Llovet fa un article prescindible sobre la identitat catalana.

Patricia Gabancho fa una ressenya sobre un assaig d'Elena Ferrante, "La Frantumaglia". Malauradament, és el darrer article que podrem lle…

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica.

A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius:
"Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns homes n…