Els llibres que he llegit

És una novel·la escrita en alemany per l'autor austrohongarès, que morí als 36 anys en un desafortunat accident quan estava exiliat a París al 1938. Conta la història d'un professor d'història i geografia en un institut alemany durant el nazisme, tot i que aquest no s'esmenta com a tal. El professor no és un sant però descriu amb acidesa la societat nazi, amb alguns elements humorístics. La columna vertebral de la història és l'incident que té lloc quan estan de colònies. El llibre està publicat per l'editorial Fonoll, de Juneda, amb una acurada traducció d'Anna Soler Horta i un pròleg de Ramon Farrés, on fa un esbós de l'autor, conegut sobretot per les seves obres de teatre. Una novel·la curta (acaba a la pàgina 170), amb elements humorístics i molts diàlegs. Recomanable tot i que no deixa de ser un divertimento.

Segon llibre de l'autor, que publica amb pseudònim i del que se sap ben poca cosa, "En aquell cel brillen estels desconeguts" és un petit tresor inesperat. Un llibre en tapa tova, curt, que acaba a la pàgina 132, i que té un tipus de lletra agradable de llegir, de mida mitjana i original. Conta una història del virus d'Ebola varietat Sudan i el que li passa a una supervivent. Hi ha elements fantàstics que poden destarotar a més d'un (com per exemple els lectors de  Goodreads ) però que a mi m'han agradat. A la vida real, potser passaria alguna cosa més sinistra. El llibre està ambientat a un nou país, Sudan del Sud i també té lloc un trosset a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. La llengua Usa un vocabulari senzill amb algun passatge poètic. Té descripcions molt precises de com es percep el Sudan del Sud i l'Àfrica per part dels occidentals. Com a curiositat usa "narius" en femení, com està de moda últimament, a les pàgines 15 i 60. A...

Cinquena novel·la de l'autora, és una novel·la històrica ambientada l'any 1918, bastant oportuna ara que fa uns dies es va celebrar el centè aniversari del final de la primera guerra mundial. Conta la història de la Berta Casals, una dona de 20 anys que ha acceptat una proposta de matrimoni d'un home que només havia vist una vegada i fa més de deu anys, quan ella era una nena.  L'home en qüestió es diu Julio Mitchell, argentí amb avantpassats escocesos, i viu a la Patagònia, en una rica "estancia", amb tot de peons, criats i milers d'ovelles que donen una remunerativa llana. El llibre conta el viatge a través de l'Atlàntic de la Berta, a bord del transatlàntic Reina Victoria Eugenia, que existí realment. I què passa al vaixell? Doncs no gran cosa, hi ha rics i pobres, primera i tercera classe i classe mitjana, segona classe. A la primera classe, hi viatja una ballarina russa d'uns 40 anys, ja retirada per problemes de lesions, i la seva filla i ...

Aquest és el llibre creat a partir d'unes entrades en un blog del diari NY Times, que suposo que també aparegueren a l'edició en paper. El blog encara es pot consultar però és més o menys difícil a causa de les restriccions en nombre d'articles gratuïts que pots llegir al mes i a més és difícil de trobar una llista de totes les entrades, si és que existeix. En tot cas, l'autor va tenir la bona pensada d'ampliar aquell blog temàtic limitat temporalment en el temps i va treure aquest llibre, molt interessant i amè. Conté molts links a pàgines plenes de simulacions gràfiques i a articles on s'amplien alguns dels temes tractats. És en aquest blog i després al llibre on vaig saber de l'existència de la novel·la "The housekeeper and the professor", del que també es parla en  aquest llibre.

Aquest llibre és la traducció castellana del llibre del mateix títol publicat en anglès, escrit per l'historiador Ilan Pappé, que va nàixer a Haifa però que ara viu a Exeter, al sud d'Anglaterra, en part pel mòbbing a què l'han sotmès alguns a causa de les revelacions dels seus llibres i de les seves classes. El llibre té per subtítol "Una historia de los territorios ocupados". I fa això, una història de l'ocupació de Cisjordània i la Franja de Gaza. Comença amb una revelació que l'estudi detallat de documents desclassificats (alguns encara tenen trossos censurats) ha permès, l'ocupació de Cisjordània i Gaza formava part d'un pla, que ja estava definit abans de la guerra del 67. El llibre és molt detallat i de vegades una mica confús, en part perquè és així i en part perquè presuposa certs coneixements de la història d'Israel i Palestina per part del lector, detalls que estan a l'abast d'historiadors experts o de lectors molt intere...

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Aquesta novel·la feta d'instantànies és la segona del cicle Matar el monstre de l'editorial Comanegra. És la que ve després de "La primavera pendent", d'Ada Castells. Al llegir-la tenia curiositat per veure quin era el personatge secundari que apareix a les 7 novel·les del cicle però al final acaba sent esmentat de forma molt discreta. El llibre està ambientat l'any 1888, any en què a Barcelona hi hagué una exposició universal, a Barcelona i 4 ciutats més. Abans de llegir convé repassar doncs la  pàgina de la Viquipèdia  sobre aquesta exposició, o la pàgina en castellà , que és bastant més completa. La tècnica del llibre usa petites instantànies, com les fotografies que es van començar a popularitzar en aquella època i a més un dels personatges principals, potser el personatge principal, és fotògraf, l'Eugeni Bellavista, pintor frustrat, així com un secundari, el seu mentor, el fotògraf professional italià Corrado Cortini. A causa d'aquesta tècni...