Els llibres que he llegit

Segona novel·la de l'autora després de la biografia novel·lada de Neus Català (Un cel de plom), "El camí de les Aigües", publicada a l'octubre del 2017, és la biografia novel·lada de l'àvia de l'autora, mainadera, cuinera i després mestressa de casa i pagesa de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. També té una trama paral·lela, on s'explica la vida de la néta d'un dels personatges que surt a la novel·la (la filla d'una companya de feina de la Maria a Reus), una trama paral·lela que per a mi no aporta molt, a diferència de la trama principal, que explica tota una vida, amb episodis interessants com la guerra civil, la postguerra o l'estada a Barcelona, com a cuinera. Té 547 pàgines i algunes incorreccions sorprenents: p 20 "complert 40 anys" p 121 "donar-los el petó" p 564 "Consulat General de Suïssa" (als agraïments, la novel·la va de la pàgina 15 a la 562). En paper, manllevat a la bibliot...

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...

Avui surt un article llarg sobre "Solenoide", la novel·la de 900 pàgines de l'escriptor romanès Mircea Cartarescu, de la qual ja s'havia parlat anteriorment en aquest suplement. Ignasi Aragay parla del llibre "Instantànies" de Claudio Magris. També un altre article sobre la novel·la distòpica inacabada de Mercè Roderada, "La mort i la primavera", que sembla de lectura obligada. I com a darrera proposta interessant l'aparició de "La Cavalleria Roja" en català, un llibre que recomana Erri de Luca al seu "El crim del soldat" i que em vaig comprar en francès. Uns mesos més tard, n'ha sortit la traducció catalana.

Un article llarg dedicat a Marta Rebón, traductora del rus al castellà i català, sobretot al primer diria, que acaba de publicar un llibre de viatges i lectures "En la ciudad líquida", un llibre que en part pot no tenir interès per a qui no ha llegit gaire literatura russa, com jo mateix. A part de dues propostes que no semblen res d'especial, "Anys llum" de James Salter i els "Contes per a un any" de Luigi Pirandello, a la pàgina següent, Lluís A. Baulenas recomana "Febre a la matinada", de Péter Gárdos, director de cinema hongarès, sobre una història d'amor de dos supervivents de l'holocaust i Marina Espasa recomana el llibre "Sexe encara", traducció de "Scary Old Sex", primer llibre de Arlene Heyman, psicoanalista jueva de Nova York.

Fa la llista dels 20 llibres (sense adjectiu) del 2017 per analogia amb llistes similars del NY Times. No n'he llegit cap. Eva Piquer parla d'una nova editorial independent, Les Hores, que publica llibres interessants però que no els corregeix i que de vegades hi ha tantes faltes que la distreuen molt, fins al punt que va haver d'abandonar un dels llibres. Per fi algú ha parlat del problema de la no-correcció de certes traduccions. Una altra editorial, que ja ha fet deu anys, és Adesiara, que ha publicat ja 125 llibres. Una altra ressenya de les cartes entre Màrius Torres i Mercè Figueras. Jordi Llavina escriu sobre el "El geni d'oc", sobre la civilització occitana, costa de creure que una dona francesa parli de l'anorreament d'Occitània. I per acabar una pàgina 100% masculina, l'article habitual de Lluís A. Baulenas, un article sobre els reculls de poesia de Carles Miralles, signat per Víctor Obiols i un article sobre el llibre d'a...

Mercuri a la boca, escrita per Wioletta Greg, de fet Greg és una simplificació del cognom autèntic, és un llibre de memòries d'infantesa i adolescència. Són, com diu l'epíleg, una sèrie de contes o d'estampes, molt poètiques i que no són lineals, hi ha molts forats. Tracta molts temes i descriu de passada l'ambient polític repressiu de la Polònia dels anys 80 i també fa alguna referència a les restes de la violència alemanya durant la 2a guerra mundial, això últim per exemple al conte "La dona del gos", on també parla del mòbbing que rebien els nens i nenes que no anaven a catequesi. L'autora és filla d'una família senzilla en un poble molt petit i això fa que el fill d'una metgessa, en Piotr, el primer amor de l'autora (han ballat junts 9 setmanes seguides a la discoteca, diu), opti per no veure-la més quan se la troba venent cireres en un mercat amb la seva àvia. També conta com l'autora pateix l'assetjament sexual en unes quan...

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h...