Salta al contingut principal

Ara Llegim, 16 de desembre del 2017

Avui surt un article llarg sobre "Solenoide", la novel·la de 900 pàgines de l'escriptor romanès Mircea Cartarescu, de la qual ja s'havia parlat anteriorment en aquest suplement.

Ignasi Aragay parla del llibre "Instantànies" de Claudio Magris.

També un altre article sobre la novel·la distòpica inacabada de Mercè Roderada, "La mort i la primavera", que sembla de lectura obligada.

I com a darrera proposta interessant l'aparició de "La Cavalleria Roja" en català, un llibre que recomana Erri de Luca al seu "El crim del soldat" i que em vaig comprar en francès. Uns mesos més tard, n'ha sortit la traducció catalana.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ara Llegim, 6 d'octubre del 2018

Heus aquí les coses interessants de l'Ara Llegim d'avui: les dues novel·les escrites des del dolor, la d'Anna Punsoda , "Els llits dels altres", i la primera novel·la de Marta Orriols, "Aprendre a parlar amb les plantes" , que ja té cinc traduccions contractades la mateixa setmana que surt el llibre. Marta Orriols és l'autora del recull de contes "Anatomia de les distàncies curtes", que ja porta cinc edicions exhaurides. De la primera, en parla l'Eva Piquer al mateix suplement , com sovint fa l'Ara Llegim, es parla del mateix llibre en una ressenya i en un altre article més personal (de vegades el mateix dia o amb una setmana de diferència). dos llibres sobre immigració, un del mexicà Juan Pablo Villalobos  "Yo tuve un sueño. El viaje de los niños centroamericanos a Estados Unidos" (Anagrama)  i el de la dramaturga de l'Alemanya de l'Est Jenny Erpenbeck  "Les formes del verb anar". Un llibre diferen...

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Introducción a la belleza de las matemáticas, de Yoko Ogawa i Masahiko Fujiwara

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara. Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times . Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X . De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor". El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com l...