Passa al contingut principal

Ara Llegim 12 de desembre de 2020, les noves reines de la literatura de terror

Les noves reines de la literatura d'error introduïdes en aquest número:

 Mariana Enríquez, argentina sembla que resident a Barcelona, amb els llibres

  • "Nuestra parte de noche", premi Herralde 2019
  • "Las cosas que perdimos en el fuego", 2017, narracions
  • "La hermana menor", 2014, assaig sobre un dels seus referents, Silvina Ocampos, autora de contes cruels.
Un altra autora argentina del gènere és Samanta Schweblin.
Ariadna Castellarnau, lleidatana que escriu en castellà i que cita Angela Carter com a referent.
  • "Quema", 2017, postapocalíptica
  • "La oscuridad es un lugar", 2020, narracions
Elisenda Solsona, guardonada amb dos premis Ictineu pel seu llibre de relats, "Satèl·lits", i pel primer d'ells, "Engranatges", que ha sigut inclòs en una antologia internacional en anglès, on també surt una de les deganes del gènere en castellà, Cristina Fernández-Cubas. Altres que hi surten són Pilar Pedraza, l'equatoriana Solange Rodríguez Pappe o la filipina Yvette Tan.
I des del món anglosaxó, a part de Joyce Carol Oates i Margaret Atwood, Shirley Jackson, Carmen Maria Machado (nord-americana i escriu en anglès) i Kristen Roupenian, autora del recull de contes, "Saps que ho vols".

La resta del suplement


Eva Piquer recomana la nova novel·la d'Imma Monsó, "Germanes", i tres altres llibres centrats en el Nadal. Curiosament, en una tendència habitual en el suplement Llegim de l'Ara, el llibre està ressenyat per M. Àngels Cabré dues pàgines més enllà, i també recomana "Un home de paraula", segons sembla, el llibre més important d'Imma Monsó.
Finalment, Catalina Serra dedica quasi una pàgina a la ressenya d'"Aquitània", d'Eva García Sáenz de Urturi, que ha guanyat el darrer premi Planeta, tot i això sembla interessant. Novel·la mig ficcional, mig històrica centrada en la figura d'Elionor d'Aquitània, que precisament té un reportatge detallat al Sàpiens del mes de desembre 2020.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació