L'agulla daurada, de Montserrat Roig
El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica.
A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius:
"Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns homes no s’adonen que s’han tornat força avorrits."
A part del setge, també em va agradar l'evocació dels txuktxi, que apareix perquè l'autora coneix un autor txuktxi que viu a Leningrad i que no visqué el setge però que li fa interessants reflexions sobre els pobles dits primitius i li conta un conte molt bonic sobre un home i els seus germans balenons.
També repassa els escenaris santpeterburguesos de la gran literatura russa, Puixkin, Dostoievski i altres, de qui descriu la vida i obres. De Puixkin posa diferents extractes com aquest:
Jo us he estimat: potser l’amor, encara,
no s’ha extingit del tot en el meu cor.
Però que això mai més ja no us contorbi:
que amb res no vull donar-vos desconhort.
Us he estimat, silent, sense esperança,
sofrint el mal del tímid i el gelós;
us he estimat tan tendrament i franca
com vulgui Déu que algú us estimi mai.
De Dostoievski descriu els escenaris de les seves novel·les que als que no les hem llegides ens fan venir ganes -a part de llegir-les, empresa que requereix temps i calma- i de veure la ciutat on estan (algunes) ambientades, si bé alguns barris han canviat molt respecte a com foren descrits, han canviat a millor. Ganes de visitar la ciutat que també vénen de la descripció de la ciutat moderna (bé, la del 1985) que fa l'autora.
Al final, la descripció del setge, a pinzellades relatades per les diferents persones que va trobant l'autora, és més dura, el setge que durà 900 dies fou un episodi duríssim amb més de 600000 morts, que potser foren més. Pinzellades humanes complementades amb dades que afegeix l'autora. Moltes de les persones que li contaren el setge ja no hi són i haver republicat aquest llibre al 2017 (de fet la primera versió electrònica és del 2013, però a eBiblio hi ha aparegut al 2017) és un refresc molt oportú d'un episodi històric a preservar. Pot semblar llunyà però per desgràcia la tristament cèlebre divisió blava hi intervingué, dos extractes d'unes memòries d'un dels seus integrants en donen testimoni i són un contrapunt a la humanitat dels assetjats.
"Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns homes no s’adonen que s’han tornat força avorrits."
A part del setge, també em va agradar l'evocació dels txuktxi, que apareix perquè l'autora coneix un autor txuktxi que viu a Leningrad i que no visqué el setge però que li fa interessants reflexions sobre els pobles dits primitius i li conta un conte molt bonic sobre un home i els seus germans balenons.
També repassa els escenaris santpeterburguesos de la gran literatura russa, Puixkin, Dostoievski i altres, de qui descriu la vida i obres. De Puixkin posa diferents extractes com aquest:
Jo us he estimat: potser l’amor, encara,
no s’ha extingit del tot en el meu cor.
Però que això mai més ja no us contorbi:
que amb res no vull donar-vos desconhort.
Us he estimat, silent, sense esperança,
sofrint el mal del tímid i el gelós;
us he estimat tan tendrament i franca
com vulgui Déu que algú us estimi mai.
De Dostoievski descriu els escenaris de les seves novel·les que als que no les hem llegides ens fan venir ganes -a part de llegir-les, empresa que requereix temps i calma- i de veure la ciutat on estan (algunes) ambientades, si bé alguns barris han canviat molt respecte a com foren descrits, han canviat a millor. Ganes de visitar la ciutat que també vénen de la descripció de la ciutat moderna (bé, la del 1985) que fa l'autora.
Al final, la descripció del setge, a pinzellades relatades per les diferents persones que va trobant l'autora, és més dura, el setge que durà 900 dies fou un episodi duríssim amb més de 600000 morts, que potser foren més. Pinzellades humanes complementades amb dades que afegeix l'autora. Moltes de les persones que li contaren el setge ja no hi són i haver republicat aquest llibre al 2017 (de fet la primera versió electrònica és del 2013, però a eBiblio hi ha aparegut al 2017) és un refresc molt oportú d'un episodi històric a preservar. Pot semblar llunyà però per desgràcia la tristament cèlebre divisió blava hi intervingué, dos extractes d'unes memòries d'un dels seus integrants en donen testimoni i són un contrapunt a la humanitat dels assetjats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada