Ves al contingut principal

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica.

A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius:
"Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns homes no s’adonen que s’han tornat força avorrits."

A part del setge, també em va agradar l'evocació dels txuktxi, que apareix perquè l'autora coneix un autor txuktxi que viu a Leningrad i que no visqué el setge però que li fa interessants reflexions sobre els pobles dits primitius i li conta un conte molt bonic sobre un home i els seus germans balenons.

També repassa els escenaris santpeterburguesos de la gran literatura russa, Puixkin, Dostoievski i altres, de qui descriu la vida i obres. De Puixkin posa diferents extractes com aquest:

Jo us he estimat: potser l’amor, encara,
no s’ha extingit del tot en el meu cor.
Però que això mai més ja no us contorbi:
que amb res no vull donar-vos desconhort.
Us he estimat, silent, sense esperança,
sofrint el mal del tímid i el gelós;
us he estimat tan tendrament i franca
com vulgui Déu que algú us estimi mai.

De Dostoievski descriu els escenaris de les seves novel·les que als que no les hem llegides ens fan venir ganes -a part de llegir-les, empresa que requereix temps i calma- i de veure la ciutat on estan (algunes) ambientades, si bé alguns barris han canviat molt respecte a com foren descrits, han canviat a millor. Ganes de visitar la ciutat que també vénen de la descripció de la ciutat moderna (bé, la del 1985) que fa l'autora.

Al final, la descripció del setge, a pinzellades relatades per les diferents persones que va trobant l'autora, és més dura, el setge que durà 900 dies fou un episodi duríssim amb més de 600000 morts, que potser foren més. Pinzellades humanes complementades amb dades que afegeix l'autora. Moltes de les persones que li contaren el setge ja no hi són i haver republicat aquest llibre al 2017 (de fet la primera versió electrònica és del 2013, però a eBiblio hi ha aparegut al 2017) és un refresc molt oportú d'un episodi històric a preservar. Pot semblar llunyà però per desgràcia la tristament cèlebre divisió blava hi intervingué, dos extractes d'unes memòries d'un dels seus integrants en donen testimoni i són un contrapunt a la humanitat dels assetjats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només…

Ara Llegim, 2 de desembre de 2017

Com de costum, el suplement de cultura de l'Ara que apareix els dissabtes (menys a l'estiu, on el suplement d'estiu impedeix que aparegui el suplement de cultura) només parla d'homes.

Jordi Nopca parla a doble pàgina del darrer llibre de Jordi Amat, "La confabulació dels irresponsables" i esmenta també el de Eduardo Mendoza sobre el mateix tema, el procés, "Qué está pasando en Cataluña".

Ignasi Aragay parla del darrer llibre del valencià Martí Domínguez, "L'assassí que estimava els llibres".

Albert Pla Nualart fa el seu article sobre català on parla dels deu neologismes que el més votat serà candidat a entrar al DIEC.

Eva Piquer en el seu article habitual parla aquesta setmana de dos homes, Marcel Proust i j.l. badal.

Jordi Llovet fa un article prescindible sobre la identitat catalana.

Patricia Gabancho fa una ressenya sobre un assaig d'Elena Ferrante, "La Frantumaglia". Malauradament, és el darrer article que podrem lle…