Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio.
La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar.
L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà.
El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverses circumstàncies, que va tenir l'avi matern de l'autor, Manuel Bonilla, de salvar García Lorca, que s'hostatjava a casa del poeta falangista Luis Rosales, que en Manuel coneixia, on fou detectat i delatat un dia i un altre dia, arrestat i al cap d'uns dies afusellat i enterrat en una fossa comuna, les seves restes no s'han trobat i identificat encara.
Però a partir de molt poques dades i frases de l'avi i l'oncle, l'autor completa amb ficció una història que també té una part de certa.
La primera part se centra en l'avi i en Federico García Lorca i els esdeveniments que duran al seu assassinat. Hi ha una recreació de l'ambient poètic a Granada abans de l'esclat de la Guerra Civil. Aquesta part s'acaba amb l'assassinat de García Lorca.
La segona part està centrada en l'oncle i com van viure la Guerra Civil a Barcelona i a la batalla de l'Ebre primer i després al Pirineu quan, ferit a l'Ebre, l'oncle va fer de carrabiner de la República, que va fer que el règim franquista el condemnés a sis anys de servei militar.
La primera part s'ha de llegir en castellà, la segona, l'autor podria haver-la escrit en català, ja que quan l'oncle escriu a la seva família el castellà que usa sona una mica estrany. Probablement en aquella època l'oncle ja hauria escrit en català, potser no unes dècades abans, quan el mateix Fabra va haver d'escriure en castellà a la seva família i li va semblar estrany i va decidir resoldre el problema de la manera que sabem. Això no s'ha fet mai que jo sàpiga, escriure unes parts del llibre en castellà i altres en català i podia haver estat fet aquesta vegada. Així existirien tres versions del llibre, tot en castellà, tot en català i algunes parts en català i altres en castellà.
Un llibre molt informatiu sobre el període històric d'abans, durant i després de la Guerra Civil, amb la violència que hi hagué abans i durant. I la repressió terrible que hi hagué després, aquesta sí només per part dels guanyadors.
També sobta que poc que dubten els Rosales no sols a afegir-se al bàndol sublevat sinó a fer-ho d'una manera tan marcial, no només donen suport sinó que fan de soldats. El pacifisme el tenen alguns personatges però són molt molt testimonials.
Però res, l'assassinat de García Lorca és una cosa que va passar "a la guerra del abuelo", i el flamant nou president andalús se'n reclama com si ell, el seu partit i aquell altre partit a qui no vol fer un cordó sanitari no tinguessin una relació directa amb el seu assassinat. Tenint en compte els antecedents (amb Aznar recitant "El niño yuntero" en un acte del PP sense ruboritzar-se) no cal sorprendre's.
La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar.
L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà.
El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverses circumstàncies, que va tenir l'avi matern de l'autor, Manuel Bonilla, de salvar García Lorca, que s'hostatjava a casa del poeta falangista Luis Rosales, que en Manuel coneixia, on fou detectat i delatat un dia i un altre dia, arrestat i al cap d'uns dies afusellat i enterrat en una fossa comuna, les seves restes no s'han trobat i identificat encara.
Però a partir de molt poques dades i frases de l'avi i l'oncle, l'autor completa amb ficció una història que també té una part de certa.
La primera part se centra en l'avi i en Federico García Lorca i els esdeveniments que duran al seu assassinat. Hi ha una recreació de l'ambient poètic a Granada abans de l'esclat de la Guerra Civil. Aquesta part s'acaba amb l'assassinat de García Lorca.
La segona part està centrada en l'oncle i com van viure la Guerra Civil a Barcelona i a la batalla de l'Ebre primer i després al Pirineu quan, ferit a l'Ebre, l'oncle va fer de carrabiner de la República, que va fer que el règim franquista el condemnés a sis anys de servei militar.
La primera part s'ha de llegir en castellà, la segona, l'autor podria haver-la escrit en català, ja que quan l'oncle escriu a la seva família el castellà que usa sona una mica estrany. Probablement en aquella època l'oncle ja hauria escrit en català, potser no unes dècades abans, quan el mateix Fabra va haver d'escriure en castellà a la seva família i li va semblar estrany i va decidir resoldre el problema de la manera que sabem. Això no s'ha fet mai que jo sàpiga, escriure unes parts del llibre en castellà i altres en català i podia haver estat fet aquesta vegada. Així existirien tres versions del llibre, tot en castellà, tot en català i algunes parts en català i altres en castellà.
Un llibre molt informatiu sobre el període històric d'abans, durant i després de la Guerra Civil, amb la violència que hi hagué abans i durant. I la repressió terrible que hi hagué després, aquesta sí només per part dels guanyadors.
També sobta que poc que dubten els Rosales no sols a afegir-se al bàndol sublevat sinó a fer-ho d'una manera tan marcial, no només donen suport sinó que fan de soldats. El pacifisme el tenen alguns personatges però són molt molt testimonials.
Però res, l'assassinat de García Lorca és una cosa que va passar "a la guerra del abuelo", i el flamant nou president andalús se'n reclama com si ell, el seu partit i aquell altre partit a qui no vol fer un cordó sanitari no tinguessin una relació directa amb el seu assassinat. Tenint en compte els antecedents (amb Aznar recitant "El niño yuntero" en un acte del PP sense ruboritzar-se) no cal sorprendre's.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada