Passa al contingut principal

Permagel, d'Eva Baltasar

Aquesta novel·la va ser la sensació de l'any passat. Porta unes quantes edicions en català, està en els 5 llibres de ficció en català més venuts durant moltes setmanes i s'ha traduït al castellà.
Conta la història d'una noia, lesbiana i amb tendències suïcides. L'autora és poeta amb una desena de llibres publicats, entre ells "Laia", poesia lèsbica de gran bellesa, i això es nota en la qualitat de les descripcions. A més el llibre està ple de moments paròdics i/o divertits.
Malgrat que la perspectiva que adopta és molt nova, el final és molt poc convincent. Podria haver rumiat una mica més com tancar la història, allò a què recorre només s'hauria d'usar com a últim recurs, tot i que "L'élégance du hérisson" també ho fa.
I malgrat l'originalitat de la història i la qualitat que té l'escriptura de vegades i l'humor, es pot tenir la sensació que s'ha llegit un llibre una mica superficial, que només presenta un personatge que evoluciona poc i la situació del qual canvia per un esdeveniment que li cau a sobre.
A desgrat de tot això, estem impacients per descobrir la segona i tercera novel·la d'aquesta trilogia declarada, de la qual ja se saben els tres títols. La segona novel·la sortirà al juny.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h

Ara Llegim, 5 de juny del 2021

"Dinou vint" d'Helena Carreras. "Galetes de mel i gingebre" d'Alba Sabaté. "Vladivostok" de Lluís Olivan. Tot són obres de professors d'institut que també són autors. Eva Piquer ens presenta Tessa Hadley i la seva setena novel·la, "Cap al tard". Un autora que sembla escriure en romanès, "El jardí de vidre" de Tatiana Tibuleac. El nou llibre de Kaouther Adimi "Pedres a la butxaca" no ha agradat al revisor, Joan Garí. I també parlen de "Canción" d'Eduardo Halfón, tot i que en critica una part per barrejar ficció i realitat i per recordar la trama d'una pel·lícula....