Salta al contingut principal

La cárcel más grande de la tierra, d'Ilan Pappé.

Aquest llibre és la traducció castellana del llibre del mateix títol publicat en anglès, escrit per l'historiador Ilan Pappé, que va nàixer a Haifa però que ara viu a Exeter, al sud d'Anglaterra, en part pel mòbbing a què l'han sotmès alguns a causa de les revelacions dels seus llibres i de les seves classes.
El llibre té per subtítol "Una historia de los territorios ocupados".
I fa això, una història de l'ocupació de Cisjordània i la Franja de Gaza. Comença amb una revelació que l'estudi detallat de documents desclassificats (alguns encara tenen trossos censurats) ha permès, l'ocupació de Cisjordània i Gaza formava part d'un pla, que ja estava definit abans de la guerra del 67.
El llibre és molt detallat i de vegades una mica confús, en part perquè és així i en part perquè presuposa certs coneixements de la història d'Israel i Palestina per part del lector, detalls que estan a l'abast d'historiadors experts o de lectors molt interessats en el tema i que hagin llegit els seus llibres anteriors (que no és el meu cas).
Els acords d'Oslo del 1993 apareixen sota una nova llum. Curiosament quasi no esmenta la guerra del 1973 potser perquè no canvia el pla preestablert de colonització dels territoris ocupats, colonització avui anul·lada a la Franja de Gaza, que pateix sovint terribles bombardejos amb víctimes civils que sovint passen desapercebuts a les notícies. Tampoc no passa de puntetes sobre la situació a Cisjordània.
El llibre conté alguns trossos marcants, a la pàgina 236, cita el relat d'un soldat que maltracta nens de 8 anys, que de por, salten per la finestra i es trenquen les cames. Soldat que explica això al diari del kibbutz i que així descarrega la seva consciència.
També concretitza l'opressió salvatge i fora de tota llei a les pàgines 250-252.
Li falta, com he dit, una mica més de claredat en l'exposició, salta d'Oslo i l'any 1993 a l'any 2000 sense transició.
Tot i així, és un llibre interessant, tot i la seva dificultat ocasional, i cal llegir-lo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...

Introducción a la belleza de las matemáticas, de Yoko Ogawa i Masahiko Fujiwara

Aquest llibre estava a la prestatgeria de novetats a la biblioteca i em va intrigar. Després vaig veure que és una conversa entre la novel·lista Yoko Ogawa i el catedràtic de matemàtiques Masahiko Fujiwara. Yoko Ogawa és l'autora de "La fórmula més estimada pel professor", una novel·la citada per Steven Strogatz (un catedràtic de matemàtiques aplicades) quan va escriure un blog sobre matemàtiques al diari NY Times . Aquest blog, de 15 entrades, va tenir un èxit considerable i va donar peu al llibre El placer de la X . De fet l'editorial d'aquest llibre ha publicat tota l'obra traduïda al castellà de Yoko Ogawa, i fins i tot ha publicat la traducció al català de "La fórmula més estimada pel professor", el títol en castellà és "La fórmula preferida del profesor". El llibre que ens ocupa és una conversa molt amena entre la novel·lista i el matemàtic on a part de presentar certs problemes i assumptes matemàtics repassa altres temes com l...