Són tres miniassaigs o tres reflexions, com diu el subtítol del llibre, del novel·lista israelià Amos Oz, traduïts directament de l'hebreu modern per Raquel García Lozano, traductora habitual d'obres en hebreu.
El primer, que dóna el títol al recull, va sobre el fanatisme, sobre el fanatisme religiós musulmà o jueu ultraortodox o d'alguns corrents cristians, o altres tipus de fanatisme, dels vegans (home, n'hi ha pocs d'aquests), dels antitabac, o fins i tot dels seguidors acèrrims de les figures de l'esport o de l'espectacle, que l'autor reflexiona que són també uns fanàtics.
Amos Oz ha publicat força novel·les però malauradament només fa autopropaganda d'una: "Una pantera en el sótano" conta com a la seva infantesa es va fer amic d'un policia anglès que parlava hebreu antic (durant el mandat britànic a Palestina, el que ara és Israel) i com va deixar de ser un fanàtic. Els seus amics (els de l'autor) van reaccionar malament.
En general, la reflexió és interessant tot i que de vegades costa veure a què s'està referint, cal entendre que això és la versió hebrea d'unes conferències que va fer en una universitat alemanya i per tant hi ha coses que dóna per suposades, algunes de les quals són aclarides en notes de la traductora, o del mateix autor.
La segona reflexió es diu "Llums, no pas llum" i parla del judaisme, què ha estat, què és i què serà en el futur. Per a l'autor, la riquesa del judaisme està en la seva multiplicitat de punts de vista, no sols en la norma estricta dels ultraortodoxos. És un miniassaig interessant també per als gentils.
La tercera reflexió enllaça amb les altres dues, sobretot amb la del fanatisme i diu què ha de fer Israel per assolir la pau. Per a ell, la solució són dos estats. Considera que no és possible que israelians i palestins visquin en harmonia al mateix estat. L'autor, sergent de l'exèrcit israelià, és un colom amb alguns tics de falcó i amb alguns tocs de realisme.
Al principi, diu que "salvo Suiza, todos los Estados binacionales o plurinacionales chirrían (Bélgica, Reino Unido, España) o han acabado en un baño de sangre (Líbano, Chipre, Yugoslavia o la antigua Unión Soviética)". Podem dir que alguns dels que "chirrían" "chirrían" més que d'altres, no em sembla que Bèlgica i el Regne Unit grinyolin gaire, no?
A la pàgina 91 diu que Menàhem Begin li va dir al cap dels serveis d'intel·ligència que "ni una sola bufetada" en interrogar els detinguts. Realment pensa que això es va dir o que es va complir? Menàhem Begin era un dels falcons que abans esmentava l'autor.
A la pàgina 118 "el genocida jueu de la Tomba dels Patriarques a Hebron", es refereix al colon jueu que va matar (assassinar) 39 palestins mentre resaven, l'any 1994. El llibre que l'autor esmenta està dedicat a aquest home, o sigui que és un llibre feixista, encara que no ho sembli pel que en diu l'autor.
Només en el qualificatiu "genocida" es nota que Amos Oz no està d'acord amb el llibre.
Malgrat que no puguem estar del tot d'acord amb certes preses de posició, el llibre és de lectura imprescindible i fa venir ganes de llegir l'extensa obra de l'autor.
El primer, que dóna el títol al recull, va sobre el fanatisme, sobre el fanatisme religiós musulmà o jueu ultraortodox o d'alguns corrents cristians, o altres tipus de fanatisme, dels vegans (home, n'hi ha pocs d'aquests), dels antitabac, o fins i tot dels seguidors acèrrims de les figures de l'esport o de l'espectacle, que l'autor reflexiona que són també uns fanàtics.
Amos Oz ha publicat força novel·les però malauradament només fa autopropaganda d'una: "Una pantera en el sótano" conta com a la seva infantesa es va fer amic d'un policia anglès que parlava hebreu antic (durant el mandat britànic a Palestina, el que ara és Israel) i com va deixar de ser un fanàtic. Els seus amics (els de l'autor) van reaccionar malament.
En general, la reflexió és interessant tot i que de vegades costa veure a què s'està referint, cal entendre que això és la versió hebrea d'unes conferències que va fer en una universitat alemanya i per tant hi ha coses que dóna per suposades, algunes de les quals són aclarides en notes de la traductora, o del mateix autor.
La segona reflexió es diu "Llums, no pas llum" i parla del judaisme, què ha estat, què és i què serà en el futur. Per a l'autor, la riquesa del judaisme està en la seva multiplicitat de punts de vista, no sols en la norma estricta dels ultraortodoxos. És un miniassaig interessant també per als gentils.
La tercera reflexió enllaça amb les altres dues, sobretot amb la del fanatisme i diu què ha de fer Israel per assolir la pau. Per a ell, la solució són dos estats. Considera que no és possible que israelians i palestins visquin en harmonia al mateix estat. L'autor, sergent de l'exèrcit israelià, és un colom amb alguns tics de falcó i amb alguns tocs de realisme.
Al principi, diu que "salvo Suiza, todos los Estados binacionales o plurinacionales chirrían (Bélgica, Reino Unido, España) o han acabado en un baño de sangre (Líbano, Chipre, Yugoslavia o la antigua Unión Soviética)". Podem dir que alguns dels que "chirrían" "chirrían" més que d'altres, no em sembla que Bèlgica i el Regne Unit grinyolin gaire, no?
A la pàgina 91 diu que Menàhem Begin li va dir al cap dels serveis d'intel·ligència que "ni una sola bufetada" en interrogar els detinguts. Realment pensa que això es va dir o que es va complir? Menàhem Begin era un dels falcons que abans esmentava l'autor.
A la pàgina 118 "el genocida jueu de la Tomba dels Patriarques a Hebron", es refereix al colon jueu que va matar (assassinar) 39 palestins mentre resaven, l'any 1994. El llibre que l'autor esmenta està dedicat a aquest home, o sigui que és un llibre feixista, encara que no ho sembli pel que en diu l'autor.
Només en el qualificatiu "genocida" es nota que Amos Oz no està d'acord amb el llibre.
Malgrat que no puguem estar del tot d'acord amb certes preses de posició, el llibre és de lectura imprescindible i fa venir ganes de llegir l'extensa obra de l'autor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada