Passa al contingut principal

El fil invisible, de Gemma Lienas

"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín.

"El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa.

L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona.

La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu.

La tercera part passa de l'1 al 29 d'agost, amb tres flashbacks des del punt de vista de l'Yvonne, en tres anys del passat, 1940, 1968 i 2008 (o sigui un any abans de la narració).

La quarta part torna a passar el 30 d'agost, enllaça amb la primera part, es desvelen la majoria d'incògnites que quedaven i s'acaba el llibre.

Excepte en els flashbacks esmentats, el punt de vista és el de Júlia i és la seva percepció del món que ens ofereix el monòleg interior. Veiem la realitat com la veu ella, amb les seves preocupacions per enllestir la feina, ella té la feina que li agrada, guionista de documentals científics, després que el que va estudiar (Història de l'art) i sobretot la feina posterior (treballar en una galeria) no la satisfessin. Preocupacions també sobre la relació amb la seva parella, en Carles, un genetista d'èxit, ben plantat i constant, però avorrit i previsible, a alguns els pot semblar una mica superficial la visió negativa que té la Júlia d'en Carles. Però no tot són preocupacions, també té la seva amiga Cristina, que s'ha quedat amb la galeria d'art que portaven entre les dues, amb qui es veu sovint. A més, cosa poc freqüent en heroïnes de novel·la, és esportista, fa rem de força regular.

El guió que està escrivint és sobre Rosalind Franklin, la cristal·lògrafa anglesa que va ser cabdal perquè Crick i Watson (i Wilkins) descobrissin l'ADN i la seva estructura doblement helicoïdal, el que explica el guió i descobreix la Júlia concorda amb tot que en diu "El gen, una història íntima", del genetista estatunitenc d'origen bengalí Siddhartha Mukherjee (el llibre està disponible a eBiblio, i és una història molt detallada de la genètica per al gran públic).

La història principal del llibre és el misteri que envolta la seva família, ja que la seva àvia Odile vingué a veure a Barcelona amb l'avi de la Júlia i, quan la mare de la Júlia tenia 4 anys, tallà el contacte amb la seva família francesa. La història és la típica història Dan Brown o Julia Navarro, tot i que en aquest cas, té un interès històric una mica més alt.

El desig que té el lector -o jo si més no- de saber què va passar fa la darrera part del llibre trepidant. Al final la Júlia no ho sap tot però quasi i pren decisions de forma lliure, menys en el cas del seu oncle (no dic més per no generar un spoiler), que "decideix" sense demanar-li l'opinió i ella ho lamenta, amb tota la raó.

 El llibre va ser distingit amb el premi BBVA Sant Joan, de l'any 2018 suposo, un premi força ben dotat, 35000 euros.

És especialment interessant llegir al final del volum la secció "Unes precisions" on l'autora precisa que alguns dels elements que apareixen a la novel·la són fruit de la seva imaginació només.

L'autora diu que al Parlament no tenia temps d'escriure aquest llibre,  esperem que ara que no hi és, tingui més temps per escriure. També parla del llibre en aquest altre article a l'Ara Llegim.

Altres enllaços:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h