Passa al contingut principal

El fil invisible, de Gemma Lienas

"El fil invisible" és la primera obra que llegeixo de l'autora, Gemma Lienas, famosa pels seus llibres de la Carlota (que no sé ben bé de què van) o per haver estat diputada de Catalunya Sí que es Pot a la legislatura on el president fou Puigdemont, on semblava coincidir amb Rabell i Coscubiela més que amb en Fachín.

"El fil invisible" narra les vacances de la narradora en un illa de la Bretanya Francesa, a l'extrem occidental de la península, l'illa de Batz, que està a prop de la ciutat de Roscoff, una mica més a l'est de Brest i més a l'oest de Lannion i la costa de granit rosa.

L'estructura és hàbil, la primera part, molt curteta, passa el 30 d'agost del 2009, on la narradora, la Júlia, és a l'avió que l'ha de tornar a Barcelona.

La segona descriu els 11 dies del final de juliol on l'autora decideix anar a l'illa per celebrar el 100è aniversari de la seva besàvia Yvonne, que hi viu.

La tercera part passa de l'1 al 29 d'agost, amb tres flashbacks des del punt de vista de l'Yvonne, en tres anys del passat, 1940, 1968 i 2008 (o sigui un any abans de la narració).

La quarta part torna a passar el 30 d'agost, enllaça amb la primera part, es desvelen la majoria d'incògnites que quedaven i s'acaba el llibre.

Excepte en els flashbacks esmentats, el punt de vista és el de Júlia i és la seva percepció del món que ens ofereix el monòleg interior. Veiem la realitat com la veu ella, amb les seves preocupacions per enllestir la feina, ella té la feina que li agrada, guionista de documentals científics, després que el que va estudiar (Història de l'art) i sobretot la feina posterior (treballar en una galeria) no la satisfessin. Preocupacions també sobre la relació amb la seva parella, en Carles, un genetista d'èxit, ben plantat i constant, però avorrit i previsible, a alguns els pot semblar una mica superficial la visió negativa que té la Júlia d'en Carles. Però no tot són preocupacions, també té la seva amiga Cristina, que s'ha quedat amb la galeria d'art que portaven entre les dues, amb qui es veu sovint. A més, cosa poc freqüent en heroïnes de novel·la, és esportista, fa rem de força regular.

El guió que està escrivint és sobre Rosalind Franklin, la cristal·lògrafa anglesa que va ser cabdal perquè Crick i Watson (i Wilkins) descobrissin l'ADN i la seva estructura doblement helicoïdal, el que explica el guió i descobreix la Júlia concorda amb tot que en diu "El gen, una història íntima", del genetista estatunitenc d'origen bengalí Siddhartha Mukherjee (el llibre està disponible a eBiblio, i és una història molt detallada de la genètica per al gran públic).

La història principal del llibre és el misteri que envolta la seva família, ja que la seva àvia Odile vingué a veure a Barcelona amb l'avi de la Júlia i, quan la mare de la Júlia tenia 4 anys, tallà el contacte amb la seva família francesa. La història és la típica història Dan Brown o Julia Navarro, tot i que en aquest cas, té un interès històric una mica més alt.

El desig que té el lector -o jo si més no- de saber què va passar fa la darrera part del llibre trepidant. Al final la Júlia no ho sap tot però quasi i pren decisions de forma lliure, menys en el cas del seu oncle (no dic més per no generar un spoiler), que "decideix" sense demanar-li l'opinió i ella ho lamenta, amb tota la raó.

 El llibre va ser distingit amb el premi BBVA Sant Joan, de l'any 2018 suposo, un premi força ben dotat, 35000 euros.

És especialment interessant llegir al final del volum la secció "Unes precisions" on l'autora precisa que alguns dels elements que apareixen a la novel·la són fruit de la seva imaginació només.

L'autora diu que al Parlament no tenia temps d'escriure aquest llibre,  esperem que ara que no hi és, tingui més temps per escriure. També parla del llibre en aquest altre article a l'Ara Llegim.

Altres enllaços:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...