Passa al contingut principal

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només la truca quan té un dolor agut i ha d'anar a l'hospital, no semblen compartir instants de lleure. No diu què estudia realment ni a qui li pregunta ni a nosaltres. De fet ella no ha avançat entre el principi i el final del relat.

El tercer conte, "Sky Kong Kong" és el nom d'un saltador (joguina amb un pal i una molla per saltar posant-hi peus i mans) i li compra al narrador, el petit de dos germans, el seu pare. En aquest conte, que com el primer comença poètic, la mare no hi és ni se'n sap res i el pare és un treballador pobre, de vegades borratxo, i de vegades violent amb els seus fills i una mica pervertit (el que li demana al seu fill per comprar-li el saltador és estrany). Com al segon conte, la seva vida no millora, el germà gran vol esdevenir científic, un dels ascensors socials (hola Samsung, LG i Daewoo), però no l'admeten a la universitat i acaben igual que han començat, fins i tot el petit torna a contar diferent el principi del conte. És un conte menys rodó que els dos anteriors i que està ambientat a una ciutat de províncies, no pas a Seül com els dos primers.

El quart conte "Les nits d'insomni" és d'una dona jove, d'uns trenta anys, que té insomni, degut a l'estrès laboral i degut al seu desordre obsessiu-compulsiu. Però tot sembla derivar del seu pare, que no va estar present a la seva infantesa, tot i que un dia es presenta al seu apartament a Seül amb una bossa de mandarines, s'hi està uns dies complicant encara més el seu insomni, però ella no endevina que el seu insomni té l'origen en el seu pare.

"La narradora perpètua" és un conte sorprenent, primer la narradora és molt prolixa i egocèntrica, després hi ha la trobada amb una antiga companya d'institut al metro, amb algun moment divertit, i després pensa en un nòvio que havia tingut i que troba a faltar. Mentre llegia aquest conte quasi deixo el llibre.

"Un senyal d'amor" mostra que l'autora viu molt lluny d'Europa, diu que el llac Ness és un "llac d'Anglaterra" i que la tribu de la Gomera es comunica (amb el verb en present) mitjançant xiulets (sí, ho feien, probablement abans que els soldats castellans conquerissin les Canàries, ara només en queda un numeret humorístic per a turistes). En fi, sempre pot ser el personatge. Aquest va d'un noi que el va abandonar el pare en un parc (la mare ja no hi era).

"Qui llança petards a la platja" ho conta un nen que viu amb el seu pare, la mare va morir. Un conte amb elements surrealistes estranys.

"El peix de paper" va d'un noi que viu a províncies en una família humil, tot i que aconsegueix estudiar en una universitat de segona fila, quan va a Seül treballa en la construcció i no té il·lusions.

"La casa on ningú truca a la porta" narra com cinc noies joves viuen en 5 habitacions d'un pis sense parlar-se i sense compartir correctament els espais comuns. Un altre conte on es veuen les privacions que passa la gent humil a Seül. La narradora treballa en un súper 24 hores perquè va suspendre els estudis universitaris, fins que els reprengui.

Són uns contes de vegades estranys, on certes frases i paràgrafs es repeteixen al principi i al final, tot i que l'efecte rarament fa diana. Sovint són famílies on falta un dels progenitors, humils i que han de fer un esforç per viure, amb l'alcohol, el tabac que fan acte de presència de vegades, i l'alcohol és un problema.

L'autora parla del seu llibre en una entrevista a l'Ara Llegim. La fitxa del llibre de Godall Edicions, on es veu la portada i el text de presentació de la contraportada, és aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h

Ara Llegim, 5 de juny del 2021

"Dinou vint" d'Helena Carreras. "Galetes de mel i gingebre" d'Alba Sabaté. "Vladivostok" de Lluís Olivan. Tot són obres de professors d'institut que també són autors. Eva Piquer ens presenta Tessa Hadley i la seva setena novel·la, "Cap al tard". Un autora que sembla escriure en romanès, "El jardí de vidre" de Tatiana Tibuleac. El nou llibre de Kaouther Adimi "Pedres a la butxaca" no ha agradat al revisor, Joan Garí. I també parlen de "Canción" d'Eduardo Halfón, tot i que en critica una part per barrejar ficció i realitat i per recordar la trama d'una pel·lícula....