Passa al contingut principal

Ara Llegim 28 d'abril del 2018

Aquest dissabte m'han cridat l'atenció els següents articles:

L'inicial de doble pàgina sobre el llibre en valencià, que no alça el vol, 3% dels valencians llegeixen en la nostra llengua, respecte al 27% a Catalunya.

Una entrevista a l'autor d'un llibre ja ressenyat, "Teoria general de l'oblit", de José Eduardo Agualusa, d'Angola. És aquesta.

També la ressenya de "La vida tranquil·la" de Marguerite Duras, llibre que no coneixia.

I del darrer guanyador del Mercè Rodoreda de contes, "El que pensen els altres" de Clara Queraltó, també ressenyat anteriorment, no tenen problema en repetir ressenyes.

Un altre llibre traduït del portuguès, del Brasil en aquest cas, "El trist final d'en Policarpo Quaresma".

I un de més exòtic, del japonès, "La clau", de Junichiro Tanizaki.

Finalment les microressenyes (o nanoressenyes) de l'Aparador em fan descobrir "Brúixola" de Mathias Énard.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h

Ara Llegim, 5 de juny del 2021

"Dinou vint" d'Helena Carreras. "Galetes de mel i gingebre" d'Alba Sabaté. "Vladivostok" de Lluís Olivan. Tot són obres de professors d'institut que també són autors. Eva Piquer ens presenta Tessa Hadley i la seva setena novel·la, "Cap al tard". Un autora que sembla escriure en romanès, "El jardí de vidre" de Tatiana Tibuleac. El nou llibre de Kaouther Adimi "Pedres a la butxaca" no ha agradat al revisor, Joan Garí. I també parlen de "Canción" d'Eduardo Halfón, tot i que en critica una part per barrejar ficció i realitat i per recordar la trama d'una pel·lícula....