L'autor pallarès Pep Coll ens ofereix aquesta biografia novel·lada d'Heràclit d'Efes, el filòsof presocràtic. Tot i que la filosofia m'agrada poc, per un trauma d'adolescència, i que no tinc cap debilitat per les novel·les ambientades a l'antiga Grècia, "Al mateix riu d'Heràclit" ha resultat ser una lectura interessant, que ha durat 10 dies.
De la vida d'Heràclit se'n sap poc i de la seva obra menys, excepte que era hermètica i que només se n'han conservat unes 100 sentències esparses citades per altres filòsofs, biògrafs i comentadors.
Amb aquestes sentències i completant el poc que se sap, Pep Coll basteix una novel·la que conta la vida d'Heràclit, els seus viatges i aventures, la seva filosofia canviant, la seva participació al govern de la seva ciutat, Efes, una ciutat grega d'Àsia, de Jònia, ara Turquia, les ruïnes d'Efes es poden visitar, si bé corresponen a una època posterior a la que va viure Heràclit.
La segona part es llegeix com un manual d'història trepidant sobre les guerres mèdiques que enfrontaren les ciutats gregues als perses de Darios i el seu fill Xerxes després, amb els grecs de Jònia havent de combatre ben a contracor junt amb els seus dominadors perses. S'hi fan al·lusions a la democràcia grega, i a les batalles de Marató i Salamina, fins a les desfetes dels perses a les batalles de Platea i Mícale. També hi surt la batalla de les Termòpiles on uns pocs centenars d'espartans junt amb altres grecs van contenir durant dies l'exèrcit persa que eren molts milers i permeteren que els atenesos es refugiessin a l'illa de Salamina, on després derrotaren la flota persa. La batalla de les Termòpiles és el que es conta a la pel·lícula 300, d'una forma diferent és clar.
La tercera part és a més una reflexió sobre l'esclavatge, ja que el narrador és fill d'un esclau d'Heràclit i educat per Heràclit, vol aconseguir la seva llibertat. El llibre s'inicia precisament amb la mort d'Heràclit i torna enrere fins que poc abans del final arribem de nou a la mort d'Heràclit i després la història continua una estona més abans d'acabar.
El llibre té un pràctic mapa de Grècia i les ciutats gregues d'Àsia així com un mapa més detallat de les ciutats gregues d'Àsia, com Efes mateixa i Milet, on Heràclit té un amic, Hecateu, i d'on era el matemàtic Tales.
També té uns interessants pròleg i un epíleg de l'autor, així com una cronologia de la vida d'Heràclit i una llista explicativa dels déus i semidéus esmentats a l'obra.
Posats a fer, també podia haver llistat les 100 sentències aproximadament que es conserven d'Heràclit, separant-les per aquelles que surten a l'obra i aquelles que no.
Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.
Els que busquen or, molta terra han de cavar i en troben ben poc.
De la vida d'Heràclit se'n sap poc i de la seva obra menys, excepte que era hermètica i que només se n'han conservat unes 100 sentències esparses citades per altres filòsofs, biògrafs i comentadors.
Amb aquestes sentències i completant el poc que se sap, Pep Coll basteix una novel·la que conta la vida d'Heràclit, els seus viatges i aventures, la seva filosofia canviant, la seva participació al govern de la seva ciutat, Efes, una ciutat grega d'Àsia, de Jònia, ara Turquia, les ruïnes d'Efes es poden visitar, si bé corresponen a una època posterior a la que va viure Heràclit.
La segona part es llegeix com un manual d'història trepidant sobre les guerres mèdiques que enfrontaren les ciutats gregues als perses de Darios i el seu fill Xerxes després, amb els grecs de Jònia havent de combatre ben a contracor junt amb els seus dominadors perses. S'hi fan al·lusions a la democràcia grega, i a les batalles de Marató i Salamina, fins a les desfetes dels perses a les batalles de Platea i Mícale. També hi surt la batalla de les Termòpiles on uns pocs centenars d'espartans junt amb altres grecs van contenir durant dies l'exèrcit persa que eren molts milers i permeteren que els atenesos es refugiessin a l'illa de Salamina, on després derrotaren la flota persa. La batalla de les Termòpiles és el que es conta a la pel·lícula 300, d'una forma diferent és clar.
La tercera part és a més una reflexió sobre l'esclavatge, ja que el narrador és fill d'un esclau d'Heràclit i educat per Heràclit, vol aconseguir la seva llibertat. El llibre s'inicia precisament amb la mort d'Heràclit i torna enrere fins que poc abans del final arribem de nou a la mort d'Heràclit i després la història continua una estona més abans d'acabar.
El llibre té un pràctic mapa de Grècia i les ciutats gregues d'Àsia així com un mapa més detallat de les ciutats gregues d'Àsia, com Efes mateixa i Milet, on Heràclit té un amic, Hecateu, i d'on era el matemàtic Tales.
També té uns interessants pròleg i un epíleg de l'autor, així com una cronologia de la vida d'Heràclit i una llista explicativa dels déus i semidéus esmentats a l'obra.
Posats a fer, també podia haver llistat les 100 sentències aproximadament que es conserven d'Heràclit, separant-les per aquelles que surten a l'obra i aquelles que no.
Les sentències
Heus aquí una selecció de sentències d'Heràclit que surten a l'obra i em van agradar, de vegades pel context, de vegades per sí soles:Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.
Els que busquen or, molta terra han de cavar i en troben ben poc.
No convé que els fills es comportin ni enraonin com els seus pares.
A la natura, li agrada amagar-se.
Xenòfanes de Colofó: és millor el meu seny que no pas el vigor d’un home o d’un cavall. Si un atleta guanya a la boxa o al pancraci, no per això la seva ciutat serà més ben governada, ni la seva victòria omplirà els graners de la ciutat. Això no ho diu Heràclit sinó un visitant a casa del seu amic Hecateu de Milet, el poeta Xenòfanes.
Tot el que hi ha a la terra no és obra de cap déu ni de cap home, perquè existeix des de sempre.
Dormen com un soc, ignorants ells que el jaç se’ls belluga.
Pensar bé és la més gran de les virtuts, i la saviesa és dir les coses vertaderes i actuar d’acord amb la natura, tot escoltant-la.
La desmesura s’ha d’apagar a l’acte com si fos un incendi.
El pitjor enemic d’una ciutat grega és la ciutat grega que té per veïna.
Cal que el poble lluiti per la llei com per la muralla.
Tot el que s’arrossega damunt la terra obeeix a cops de bastó.
No és convenient de multiplicar autoritats que no siguin indispensables.
El mar és molt més que un camí, és la saviesa mateixa.
Aigua sempre viva, que en el moviment reposa.
L'autor és del Pallars i tot i que el llibre és més estàndard que altres obres de l'autor conté encertadament alguns mots i expressions del Pallars o de català occidental en tot cas:
La voliana d’Agriòfan (la papallona de l'ànima, que contrasta amb l'aranya d´Heràclit en una bonica anècdota entre Agriòfan i Heràclit i com conceben l'ànima tots dos)
Blavor espurlenta de la badia (lluent, Espurlent també és un vi blanc del Pallars)
Carràs de raïm (un gotim o brot de raïm)
Camins més embaürtats i perdedors (baürta és la malesa)
Hi ha una entrevista a l'autor l'Ara Llegim.
La llengua
L'autor és del Pallars i tot i que el llibre és més estàndard que altres obres de l'autor conté encertadament alguns mots i expressions del Pallars o de català occidental en tot cas:
La voliana d’Agriòfan (la papallona de l'ànima, que contrasta amb l'aranya d´Heràclit en una bonica anècdota entre Agriòfan i Heràclit i com conceben l'ànima tots dos)
Blavor espurlenta de la badia (lluent, Espurlent també és un vi blanc del Pallars)
Carràs de raïm (un gotim o brot de raïm)
Camins més embaürtats i perdedors (baürta és la malesa)
La crítica
Hi ha una entrevista a l'autor l'Ara Llegim.
O una mig ressenya mig entrevista a Núvol.
El més interessant és l'entrevista a Vilaweb.
La fitxa del llibre a Edicions Proa (Edicions 62), publicat el març del 2018, és en aquest enllaç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada