"Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya" de Max Besora és un llibre que conta, amb moltes llicències, la vida del conquistador català, de Piera, Joan Orpí, que visqué del 1593 al 1645. A partir d'una biografia del personatge del geògraf Pau Vila (de fet dues, una en català i una segona versió posterior publicada a Veneçuela), l'autor basteix una novel·la fantàstica, picaresca, humorística, hilarant al principi, amb passatges "grivois", de vegades masclistes (a la pàgina 203, Joan Orpí pensa en el proverbi català "Tria-la prima i neta, que grassa i porca ja s'hi torna"), i de vegades feministes, com quan descriu les amazones. Com els llibres de Harry Potter, és capaç d'incorporar molts elements d'altres obres, amazones, El Dorado, fins i tot ciència ficció, amb un platet volador habitat per alienígenes que s'enlaira just després que els nostres personatges, en Joan Orpí i el seu indi fidel i irreverent, en baixin. Aquestes incorporacions així com el llenguatge bilingüe català castellà del segle XVI (més o menys) amb alguns passatges on surten altres llengües, totes elles amb ortografia lliure fan el llibre molt viu i dinàmic. Fins i tot fan aparicions estelars Cervantes, Francis Drake, diferents bandolers com en Serrallonga i altres personatges reals. Però és un llibre molt complex amb constants referències a obres sobre la conquesta espanyola d'Amèrica, potser algunes apòcrifes. Un llibre difícil de traduir però molt millor que altres que tenen molta volada darrerament.
Al capítol 2 de la 3a part, comença a agafar substància la descripció de la conquesta d'Amèrica amb tota la seva cruesa. No coneixia això de l'"aperreamiento" però es veu que fou una pràctica que existí: veure aquí o bé aquest altre enllaç.
Alguns trossos que m'han agradat:
En una conversa entre Joan Orpí i el seu servidor indi, el primer diu:
-Yo encara crec en la màgia, amic, pus esta conquista té més l'aspecto d'un retrocés històric, que no pas de progrés, tant si u mesures amb l'astrolabi, el sextant, el rellotge de sorra, l'estrella polar i els minuts i segons del teu rellotge. (p. 368)
Quan els nobles castellans, entre ells el que va fer l'aperreamiento de forma totalment arbitrària, li volen prendre el govern de Nova Catalunya a Joan Orpí, aquest diu:
-No penso rendir-me -afirmà l'Orpí, mirant a l'infinit-. A més, en Philipus IV és un rei de fireta comparat ab los de la selva. Jo he vist reis que coneixen l'idioma de les plantes màgiques, que tenen lo poder de transformar-se en ocells i volar per los aires quan hi·ls rota, i a qui els seus exèrcits obeeixen com si fossin un sol home. Assò són reis de debò.
Segueixen spoilers.
Al final en Joan Orpí perd la seva regió de Nova Catalunya (això passà en realitat) i se'n va selva enllà a fundar la Nova Nova Barcelona (la Nova Barcelona del llibre és la Barcelona actual a Veneçuela), cosa que no va passar, crec i dins la selva crea Sant Pancraci del Paradís, el poble a peu d'un volcà on passa la primera novel·la de l'autor, Vulcano, que encara no he llegit.
El llibre a més té dibuixos dins del text i té cançons i poemes satírics amb una tipografia diferent a la resta del text. Un llibre que guanya molt llegit en paper, de fet no n'hi ha versió electrònica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada