Passa al contingut principal

Ara Llegim, 9 de desembre 2017

El primer article (1 pàgina i una mica), que no està signat, parla d'un recull de dos poemaris inèdits de Joan Brossa, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". El que queda de l'altra pàgina, signat per J.N. (Jordi Nopca?), parla de "Perquè cantin les salamandres", recull de poesies en occità de Aurélia Lassaque. No queda clar si l'edició catalana és bilingüe com és preceptiu en llibres originalment escrits en occità.

A la pàgina 3, Ignasi Aragay parla de "L'imitador de veus", de Thomas Bernhard, que l'autor lliga amb una reflexió sobre García Albiol. De fet no cal embrutar un suplement de cultura amb una referència a aquest senyor, que és l'anticultura, la vulgaritat i la prescindibilitat personificades o potser millor dit, incorporades (no fetes persona, sinó fetes cos, fetes córpora). I a l'altra meitat, al costat del rànking, Albert Pla Nualart fa un article superficial sobre el tortosí, hagués estat més útil demanar al lector que escrigué la carta al diari que donés més detalls del que havia passat.

Al rànking de llibres més llegits en castellà hi veiem el de Eduardo Mendoza, que deu reblar el clau de l'unionisme, i el Patria de Fernando Aramburu. No he llegit cap dels dos però amb algun article que he llegit sobre el procés de Eduardo Mendoza publicats al País, ja endevino per on van els seus trets. I sobre Patria, amb el que en va escriure l'enyorada Patricia Gabancho, no tinc ganes de llegir-la. Sobre el conflicte basc, millor llegir  "L'hora de despertar-nos junts".

L'Eva Piquer fa un article, fosc com darrerament, sobre la traïció, on esmenta només autors masculins. I Jordi Llovet conta una anècdota divertida sobre Carlos Santos, que no ha tingut esquela als diaris tot i ser creu de Sant Jordi (i no la va rebutjar és clar) a causa del 155.

A pàgina completa, entrevista de Núria Juanico a Josep Lluís Badal, que acaba de publicar uns dietaris, "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents". El que l'article no diu és que també ha escrit moltes novel·les juvenils.

A pàgina completa també, glossa d'Albert Forns de dos llibres recents de Valentí Puig, els dietaris "La bellesa del temps" i el poemari "Oratges de la memòria".

I per acabar, mitja pàgina de Joan Garí sobre la traducció d'aparició recent de "Sodoma i Gomorra II" de Proust, i mitja sobre la traducció en castellà d'un poemari de la poetessa del segle XIX i XX Lizzie Doten, article de M. Àngels Cabré.

Com és costum, hi ha més articulistes homes que dones, si bé en aquest número n'hi ha algunes més que d'habitud, i es parla sobretot d'obres escrites per homes. En aquest número només es parla de dues obres poètiques escrites per dones, no de novel·les, dietaris o assaig.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h

Ara Llegim, 5 de juny del 2021

"Dinou vint" d'Helena Carreras. "Galetes de mel i gingebre" d'Alba Sabaté. "Vladivostok" de Lluís Olivan. Tot són obres de professors d'institut que també són autors. Eva Piquer ens presenta Tessa Hadley i la seva setena novel·la, "Cap al tard". Un autora que sembla escriure en romanès, "El jardí de vidre" de Tatiana Tibuleac. El nou llibre de Kaouther Adimi "Pedres a la butxaca" no ha agradat al revisor, Joan Garí. I també parlen de "Canción" d'Eduardo Halfón, tot i que en critica una part per barrejar ficció i realitat i per recordar la trama d'una pel·lícula....