El primer article (1 pàgina i una mica), que no està signat, parla d'un recull de dos poemaris inèdits de Joan Brossa, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". El que queda de l'altra pàgina, signat per J.N. (Jordi Nopca?), parla de "Perquè cantin les salamandres", recull de poesies en occità de Aurélia Lassaque. No queda clar si l'edició catalana és bilingüe com és preceptiu en llibres originalment escrits en occità.
A la pàgina 3, Ignasi Aragay parla de "L'imitador de veus", de Thomas Bernhard, que l'autor lliga amb una reflexió sobre García Albiol. De fet no cal embrutar un suplement de cultura amb una referència a aquest senyor, que és l'anticultura, la vulgaritat i la prescindibilitat personificades o potser millor dit, incorporades (no fetes persona, sinó fetes cos, fetes córpora). I a l'altra meitat, al costat del rànking, Albert Pla Nualart fa un article superficial sobre el tortosí, hagués estat més útil demanar al lector que escrigué la carta al diari que donés més detalls del que havia passat.
Al rànking de llibres més llegits en castellà hi veiem el de Eduardo Mendoza, que deu reblar el clau de l'unionisme, i el Patria de Fernando Aramburu. No he llegit cap dels dos però amb algun article que he llegit sobre el procés de Eduardo Mendoza publicats al País, ja endevino per on van els seus trets. I sobre Patria, amb el que en va escriure l'enyorada Patricia Gabancho, no tinc ganes de llegir-la. Sobre el conflicte basc, millor llegir "L'hora de despertar-nos junts".
L'Eva Piquer fa un article, fosc com darrerament, sobre la traïció, on esmenta només autors masculins. I Jordi Llovet conta una anècdota divertida sobre Carlos Santos, que no ha tingut esquela als diaris tot i ser creu de Sant Jordi (i no la va rebutjar és clar) a causa del 155.
A pàgina completa, entrevista de Núria Juanico a Josep Lluís Badal, que acaba de publicar uns dietaris, "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents". El que l'article no diu és que també ha escrit moltes novel·les juvenils.
A pàgina completa també, glossa d'Albert Forns de dos llibres recents de Valentí Puig, els dietaris "La bellesa del temps" i el poemari "Oratges de la memòria".
I per acabar, mitja pàgina de Joan Garí sobre la traducció d'aparició recent de "Sodoma i Gomorra II" de Proust, i mitja sobre la traducció en castellà d'un poemari de la poetessa del segle XIX i XX Lizzie Doten, article de M. Àngels Cabré.
Com és costum, hi ha més articulistes homes que dones, si bé en aquest número n'hi ha algunes més que d'habitud, i es parla sobretot d'obres escrites per homes. En aquest número només es parla de dues obres poètiques escrites per dones, no de novel·les, dietaris o assaig.
A la pàgina 3, Ignasi Aragay parla de "L'imitador de veus", de Thomas Bernhard, que l'autor lliga amb una reflexió sobre García Albiol. De fet no cal embrutar un suplement de cultura amb una referència a aquest senyor, que és l'anticultura, la vulgaritat i la prescindibilitat personificades o potser millor dit, incorporades (no fetes persona, sinó fetes cos, fetes córpora). I a l'altra meitat, al costat del rànking, Albert Pla Nualart fa un article superficial sobre el tortosí, hagués estat més útil demanar al lector que escrigué la carta al diari que donés més detalls del que havia passat.
Al rànking de llibres més llegits en castellà hi veiem el de Eduardo Mendoza, que deu reblar el clau de l'unionisme, i el Patria de Fernando Aramburu. No he llegit cap dels dos però amb algun article que he llegit sobre el procés de Eduardo Mendoza publicats al País, ja endevino per on van els seus trets. I sobre Patria, amb el que en va escriure l'enyorada Patricia Gabancho, no tinc ganes de llegir-la. Sobre el conflicte basc, millor llegir "L'hora de despertar-nos junts".
L'Eva Piquer fa un article, fosc com darrerament, sobre la traïció, on esmenta només autors masculins. I Jordi Llovet conta una anècdota divertida sobre Carlos Santos, que no ha tingut esquela als diaris tot i ser creu de Sant Jordi (i no la va rebutjar és clar) a causa del 155.
A pàgina completa, entrevista de Núria Juanico a Josep Lluís Badal, que acaba de publicar uns dietaris, "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents". El que l'article no diu és que també ha escrit moltes novel·les juvenils.
A pàgina completa també, glossa d'Albert Forns de dos llibres recents de Valentí Puig, els dietaris "La bellesa del temps" i el poemari "Oratges de la memòria".
I per acabar, mitja pàgina de Joan Garí sobre la traducció d'aparició recent de "Sodoma i Gomorra II" de Proust, i mitja sobre la traducció en castellà d'un poemari de la poetessa del segle XIX i XX Lizzie Doten, article de M. Àngels Cabré.
Com és costum, hi ha més articulistes homes que dones, si bé en aquest número n'hi ha algunes més que d'habitud, i es parla sobretot d'obres escrites per homes. En aquest número només es parla de dues obres poètiques escrites per dones, no de novel·les, dietaris o assaig.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada