Ves al contingut principal

Ara Llegim, 2 de desembre de 2017

Com de costum, el suplement de cultura de l'Ara que apareix els dissabtes (menys a l'estiu, on el suplement d'estiu impedeix que aparegui el suplement de cultura) només parla d'homes.

Jordi Nopca parla a doble pàgina del darrer llibre de Jordi Amat, "La confabulació dels irresponsables" i esmenta també el de Eduardo Mendoza sobre el mateix tema, el procés, "Qué está pasando en Cataluña".

Ignasi Aragay parla del darrer llibre del valencià Martí Domínguez, "L'assassí que estimava els llibres".

Albert Pla Nualart fa el seu article sobre català on parla dels deu neologismes que el més votat serà candidat a entrar al DIEC.

Eva Piquer en el seu article habitual parla aquesta setmana de dos homes, Marcel Proust i j.l. badal.

Jordi Llovet fa un article prescindible sobre la identitat catalana.

Patricia Gabancho fa una ressenya sobre un assaig d'Elena Ferrante, "La Frantumaglia". Malauradament, és el darrer article que podrem llegir de Patricia Gabancho, fou enviat a l'Ara dues setmanes abans de la seva mort.

Víctor Obiols analitza l'obra poètica de la setmana, "Preqüela", de Josep Domènech Ponsatí.

Pere Antoni Pons parla del llibre de contes de David Gálvez, "Arnes", tot i que no fa venir ganes de llegir-lo, perquè té molts defectes, segons ell.

Lluís A. Baulenas parla de "Gos blanc", de Romain Gary.

Jaume Claret parla de "Sabotatge contra Franco", de Joan Safont, i també esmenta Jordi Amat, que era l'autor del llibre glossat al primer article del suplement, a doble pàgina.

Xavi Serra escriu sobre un còmic que adapta el personatge de Carvalho, escrit per dos homes.

Damià Alou fa la ressenya sobre el llibre del filòsof romanès Emil Cioran, "El crepuscle dels pensaments", que tampoc no sembla agradar-li.

La immensa majoria dels articulistes són homes i Eva Piquer sembla que una setmana parli d'obres escrites per dones i a la següent d'obres escrites per homes. Aquesta setmana només hi ha dues articulistes que són dones (Eva Piquer i Patricia Gabancho) i només Patricia Gabancho parla d'una obra d'una dona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Corre, pare, corre! de Kim Ae-ran

Recull de contes publicat en coreà al 2005 i que va sortir en català al 2017, a Godall Edicions.  L'autora, nascuda al 1980, ha publicat una novel·la i un altre recull de contes a part d'aquest.

El primer conte, que dóna el títol al recull, és d'un pare que va abandonar la seva família quan va néixer la narradora fora del matrimoni. Una història una mica estranya on es veu com per a una dona sola i sense estudis com la mare de la narradora, que per exemple no sap anglès, a diferència de la seva filla, és difícil tirar endavant a Seül amb una criatura, però el conte és curt i no aprofundeix gaire.

El segon conte, "Vaig a súpers 24 hores", el narra una jove estudiant a Seül tímida, pobra i que viu molt sola. Els súpers són el que estructura la història ja que la protagonista hi va sovint i s'imagina coses dels que hi treballen i dels que hi compren. Viu sola i té pocs recursos i no va a veure la família ni tampoc la vénen a veure. Una amiga que diu tenir només…

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica.

A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius:
"Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns homes n…