Passa al contingut principal

Ara Llegim, 2 de desembre de 2017

Com de costum, el suplement de cultura de l'Ara que apareix els dissabtes (menys a l'estiu, on el suplement d'estiu impedeix que aparegui el suplement de cultura) només parla d'homes.

Jordi Nopca parla a doble pàgina del darrer llibre de Jordi Amat, "La confabulació dels irresponsables" i esmenta també el de Eduardo Mendoza sobre el mateix tema, el procés, "Qué está pasando en Cataluña".

Ignasi Aragay parla del darrer llibre del valencià Martí Domínguez, "L'assassí que estimava els llibres".

Albert Pla Nualart fa el seu article sobre català on parla dels deu neologismes que el més votat serà candidat a entrar al DIEC.

Eva Piquer en el seu article habitual parla aquesta setmana de dos homes, Marcel Proust i j.l. badal.

Jordi Llovet fa un article prescindible sobre la identitat catalana.

Patricia Gabancho fa una ressenya sobre un assaig d'Elena Ferrante, "La Frantumaglia". Malauradament, és el darrer article que podrem llegir de Patricia Gabancho, fou enviat a l'Ara dues setmanes abans de la seva mort.

Víctor Obiols analitza l'obra poètica de la setmana, "Preqüela", de Josep Domènech Ponsatí.

Pere Antoni Pons parla del llibre de contes de David Gálvez, "Arnes", tot i que no fa venir ganes de llegir-lo, perquè té molts defectes, segons ell.

Lluís A. Baulenas parla de "Gos blanc", de Romain Gary.

Jaume Claret parla de "Sabotatge contra Franco", de Joan Safont, i també esmenta Jordi Amat, que era l'autor del llibre glossat al primer article del suplement, a doble pàgina.

Xavi Serra escriu sobre un còmic que adapta el personatge de Carvalho, escrit per dos homes.

Damià Alou fa la ressenya sobre el llibre del filòsof romanès Emil Cioran, "El crepuscle dels pensaments", que tampoc no sembla agradar-li.

La immensa majoria dels articulistes són homes i Eva Piquer sembla que una setmana parli d'obres escrites per dones i a la següent d'obres escrites per homes. Aquesta setmana només hi ha dues articulistes que són dones (Eva Piquer i Patricia Gabancho) i només Patricia Gabancho parla d'una obra d'una dona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...