Passa al contingut principal

Mercuri a la boca, de Wioletta Greg

Mercuri a la boca, escrita per Wioletta Greg, de fet Greg és una simplificació del cognom autèntic, és un llibre de memòries d'infantesa i adolescència. Són, com diu l'epíleg, una sèrie de contes o d'estampes, molt poètiques i que no són lineals, hi ha molts forats.

Tracta molts temes i descriu de passada l'ambient polític repressiu de la Polònia dels anys 80 i també fa alguna referència a les restes de la violència alemanya durant la 2a guerra mundial, això últim per exemple al conte "La dona del gos", on també parla del mòbbing que rebien els nens i nenes que no anaven a catequesi.

L'autora és filla d'una família senzilla en un poble molt petit i això fa que el fill d'una metgessa, en Piotr, el primer amor de l'autora (han ballat junts 9 setmanes seguides a la discoteca, diu), opti per no veure-la més quan se la troba venent cireres en un mercat amb la seva àvia.

També conta com l'autora pateix l'assetjament sexual en unes quantes ocasions o com un metge intenta abusar d'ella.

Són records d'infantesa diferents dels habituals, poètics i a pinzellades aparentment aleatòries, en una edició molt acurada, la traducció és de Xavier Farré Vidal, que abans de traduir aquest llibre havia traduït poemes de l'autora, i contràriament a altres traduccions, el llibre ha tingut tres correctors. A més, té un petit pròleg de l'autora, un del traductor i un epíleg de Milo J. Krmpotic (de fet la c té un accent agut però el teclat no me'l deixa posar).

Un llibre breu que val la pena llegir amb calma.

Dades: publicat el 2017, editorial :Rata_, manllevat en paper.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya...

Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Primer llibre que publica l'autora, després de fer un curs d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Vaig arribar-hi arran de la publicació de la seva primera novel·la , que ja ha sigut traduïda al moment de publicar-se. Aquest recull de contes mostra la gran projecció de l'autora. Aquest és un breu resum dels dinou contes del recull, amb la meva opinió informal de cada un. Princesa, 3p, una dona surt de nit i té ganes de tornar a casa en metro (a les 6 del matí) en comptes que l'acompanyin en cotxe, perquè està ferida per un avortament que va tenir. Poc versemblant que una malformació impliqui l'avortament però que en canvi permeti que en sàpiga el sexe i hagi pogut veure l'embrió o fetus quan l'hi van treure. Amb força però inversemblant. Kind of blue, 11p: una parella amb un nen i dues nenes bessones rep una parella d'amics que no tenen fills. No és el que sembla però per a alguns que viuen diferent viure els és fàcil. Un conte una mica típic p...

Ara Llegim, 6 de gener del 2018

El primer article, a doble pàgina, de Gonzalo Torné, és sobre la publicació de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, les "Cartes completes", 1114 pàgines que deuen contenir amb tota seguretat molts passatges interessants. Ignasi Aragay parla de nou dels dos llibres de Joan Brossa editats per Rata, a cura de Glòria Bordons, "Gual permanent" i "Mapa de lluites". Albert Pla Nualart parla d'un resum que s'ha fet de la gramàtica de l'IEC, "La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica", de Jordi Ginebra (Publicacions URV). És un bon resum tot i que té  un defecte molt important, transforma l'expressió "adequat o inadequat als registres formals" de la Gramàtica en "correcte / incorrecte", que confon molt. Eva Piquer fa el seu article fosc sobre "Com ser-ho alhora" de l'escocesa Ali Smith i del llibre de prosa poètica de Sònia Moll "Creixen malgrat ...