"Mare i filla" és la primera novel·la en català de Jenn Díaz, que abans n'havia publicat quatre en castellà. Després de llegir Rodoreda i d'escriure uns 60 contes en català en un any per a la web catorze.cat, va escriure aquesta novel·la. La vaig llegir per veure què, després que vaig veure que havia tret llibre per Sant Jordi (un recull de contes que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda 2016).
És una novel·la sobre 4 dones, la Glòria que perd el seu marit Àngel al principi de la novel·la, la seva cunyada Dolors, la tieta que no es va casar mai com a la cançó d'en Serrat, i les filles de la Glòria i l'Àngel, la Natàlia, que té una relació de 20 anys amb un home casat i amb dos fills, el Mateu, i l'Àngela, que té dos fills d'homes diferents, amb qui ja no conviu. Sobretot l'argument se centra en la Natàlia i la Dolors, la Glòria apareix al final i l'Àngela viu apartada de les altres tres, si bé apareix en cas d'emergència.
Sembla que l'acció és contemporània però per com són els personatges sembla més aviat que l'acció sigui a principis dels anys 80. La religiositat de la Dolors i del seu pretendent Enric no és una cosa que es vegi actualment. Hi ha algunes coses sense explicar, com la mort misteriosa de l'Àngel, o la de l'altre personatge que passa cap al final, o la mort anunciada de la Glòria. Els personatges són massa captius de les circumstàncies en què es troben. La Dolors, la Natàlia, la Glòria no tenen solució i l'Àngela que ha aconseguit sortir d'aquest cercle de negativitat i empresonament és un personatge desdibuixat, que sembla moralment condemnable. Curiosament, és l'únic personatge de qui es diu que és inculte (ho diuen la seva germana Natàlia i el seu amant Mateu), tot i que altres personatges també semblen ser-ho. Cap d'ells no sembla treballar, menys el Mateu i la seva filla Violeta que són advocats, la Natàlia per exemple no se sap en què treballa, ni la Glòria ni la Dolors.
En llegir el llibre, que està escrit en un llenguatge molt senzill, pot sorgir la pregunta de quina edat té la Dolors i de si és versemblant que l'Enric (que sembla tenir uns 30 anys) se n'enamori, sobretot perquè la Dolors sembla tenir uns 60 anys.
En general, és un llibre amb llacunes, amb molt monòleg interior, però amb pocs detalls externs sobre els personatges que fan la història poc convincent i fragmentària. Una narrativa molt diferent de John Irving, per posar un exemple, que dóna més context sobre els seus personatges. El llibre vol ser profund però és molt curt i abraça molts anys de vida i monòlegs interiors dels personatges.
Aquestes són algunes de les crítiques, que ni critiquen ni lloen:
És una novel·la sobre 4 dones, la Glòria que perd el seu marit Àngel al principi de la novel·la, la seva cunyada Dolors, la tieta que no es va casar mai com a la cançó d'en Serrat, i les filles de la Glòria i l'Àngel, la Natàlia, que té una relació de 20 anys amb un home casat i amb dos fills, el Mateu, i l'Àngela, que té dos fills d'homes diferents, amb qui ja no conviu. Sobretot l'argument se centra en la Natàlia i la Dolors, la Glòria apareix al final i l'Àngela viu apartada de les altres tres, si bé apareix en cas d'emergència.
Sembla que l'acció és contemporània però per com són els personatges sembla més aviat que l'acció sigui a principis dels anys 80. La religiositat de la Dolors i del seu pretendent Enric no és una cosa que es vegi actualment. Hi ha algunes coses sense explicar, com la mort misteriosa de l'Àngel, o la de l'altre personatge que passa cap al final, o la mort anunciada de la Glòria. Els personatges són massa captius de les circumstàncies en què es troben. La Dolors, la Natàlia, la Glòria no tenen solució i l'Àngela que ha aconseguit sortir d'aquest cercle de negativitat i empresonament és un personatge desdibuixat, que sembla moralment condemnable. Curiosament, és l'únic personatge de qui es diu que és inculte (ho diuen la seva germana Natàlia i el seu amant Mateu), tot i que altres personatges també semblen ser-ho. Cap d'ells no sembla treballar, menys el Mateu i la seva filla Violeta que són advocats, la Natàlia per exemple no se sap en què treballa, ni la Glòria ni la Dolors.
En llegir el llibre, que està escrit en un llenguatge molt senzill, pot sorgir la pregunta de quina edat té la Dolors i de si és versemblant que l'Enric (que sembla tenir uns 30 anys) se n'enamori, sobretot perquè la Dolors sembla tenir uns 60 anys.
En general, és un llibre amb llacunes, amb molt monòleg interior, però amb pocs detalls externs sobre els personatges que fan la història poc convincent i fragmentària. Una narrativa molt diferent de John Irving, per posar un exemple, que dóna més context sobre els seus personatges. El llibre vol ser profund però és molt curt i abraça molts anys de vida i monòlegs interiors dels personatges.
Aquestes són algunes de les crítiques, que ni critiquen ni lloen:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada