Passa al contingut principal

Mare i filla, de Jenn Díaz

"Mare i filla" és la primera novel·la en català de Jenn Díaz, que abans n'havia publicat quatre en castellà. Després de llegir Rodoreda i d'escriure uns 60 contes en català en un any per a la web catorze.cat, va escriure aquesta novel·la. La vaig llegir per veure què, després que vaig veure que havia tret llibre per Sant Jordi (un recull de contes que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda 2016).

És una novel·la sobre 4 dones, la Glòria que perd el seu marit Àngel al principi de la novel·la, la seva cunyada Dolors, la tieta que no es va casar mai com a la cançó d'en Serrat, i les filles de la Glòria i l'Àngel, la Natàlia, que té una relació de 20 anys amb un home casat i amb dos fills, el Mateu, i l'Àngela, que té dos fills d'homes diferents, amb qui ja no conviu. Sobretot l'argument se centra en la Natàlia i la Dolors, la Glòria apareix al final i l'Àngela viu apartada de les altres tres, si bé apareix en cas d'emergència.

Sembla que l'acció és contemporània però per com són els personatges sembla més aviat que l'acció sigui a principis dels anys 80. La religiositat de la Dolors i del seu pretendent Enric no és una cosa que es vegi actualment. Hi ha algunes coses sense explicar, com la mort misteriosa de l'Àngel, o la de l'altre personatge que passa cap al final, o la mort anunciada de la Glòria. Els personatges són massa captius de les circumstàncies en què es troben. La Dolors, la Natàlia, la Glòria no tenen solució i l'Àngela que ha aconseguit sortir d'aquest cercle de negativitat i empresonament és un personatge desdibuixat, que sembla moralment condemnable. Curiosament, és l'únic personatge de qui es diu que és inculte (ho diuen la seva germana Natàlia i el seu amant Mateu), tot i que altres personatges també semblen ser-ho. Cap d'ells no sembla treballar, menys el Mateu i la seva filla Violeta que són advocats, la Natàlia per exemple no se sap en què treballa, ni la Glòria ni la Dolors.

En llegir el llibre, que està escrit en un llenguatge molt senzill, pot sorgir la pregunta de quina edat té la Dolors i de si és versemblant que l'Enric (que sembla tenir uns 30 anys) se n'enamori, sobretot perquè la Dolors sembla tenir uns 60 anys.

En general, és un llibre amb llacunes, amb molt monòleg interior, però amb pocs detalls externs sobre els personatges que fan la història poc convincent i fragmentària. Una narrativa molt diferent de John Irving, per posar un exemple, que dóna més context sobre els seus personatges. El llibre vol ser profund però és molt curt i abraça molts anys de vida i monòlegs interiors dels personatges.
Aquestes són algunes de les crítiques, que ni critiquen ni lloen:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Yo pude salvar a Lorca, de Víctor Amela

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse

Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch

En paper, manllevat a la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.  Publicat per l'altra editorial, al setembre del 2017. Un dels 20 llibres que l'Ara Llegim va retenir com a llibre notable del 2017 , tercera novel·la de l'autora, "Els fills de Llacuna Park" és narrat per la Clara, una dona de 32 anys, descol·locada, que treballa fent una substitució donant classes en una presó, Brians, substitució que s'acaba al mateix temps que el llibre, i la Clara no ha trobat res més, diu que alguna cosa trobarà, tot i que laboralment, com anímicament, passarà un estiu incert. És una narració íntima on la Clara conta tot el que li passa, sense filtres, i com percep la realitat, des del pas de les estacions a les sensacions que li produeix conviure amb la seva cunyada Sandra, el seu germà Dani i el seu nebot petit Eloi o quan es troba amb la seva antiga parella Cristian, que es preocupa per ella i li busca un pis perquè no hagi de viure amb el seu germà, la cunya

L'agulla daurada, de Montserrat Roig

L'agulla daurada, de Montserrat Roig El llibre sortí el 1985. Descriu un viatge a Leningrad (avui Sant Petersburg) de l'autora per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad a la segona guerra mundial. Un llibre que es podria pensar que no és aquest perquè aquest parla de les circumstàncies en què escrigué el llibre però també parla sobretot al final del setge en si, relatat des de la vessant humana, a més d'històrica. A més aquestes circumstàncies són de vegades divertides, com quan descriu els problemes que té amb el seu primer guia i intèrpret, en Nikolai, un jove de 26 anys amb alguns problemes afectius: "Però l’encant d’en Nikolai era que no calia seguir-ne el discurs; deixava fer. Com passa la majoria de les vegades en què sopes amb un home que només espera que facis el posat d’escoltar amb atenció, encara que després no en retinguis res. L’única diferència, potser, és que en Nikolai encara no tenia quaranta anys, que és l’edat crítica en què alguns h