Els llibres que he llegit

 Ara Llegim, 27 de febrer de 2021 Han destacat: Jacqueline Harpman (1929-2012): "Jo, que no he conegut els homes", traduïda del francès "Les nenes que llegien al lavabo" (Ara Llibres), la primera obra de no-ficció de Sebastià Portell La novel·la "L’aigua que vols" de Víctor García Tur, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2020 Un thriller japonès, "Seis Cuatro", de Hideo Yokoyama, en castellà Les memòries de Cristina Peri Rossi, "La insumisa", poden estar bé, si no són tan grolleres com els extractes que comparteix Mari Àngels Cabré. Com sempre, repeteix crítiques d'obres que ja han sortit altres vegades a l'Ara Llegim o al diari Ara a la secció de cultura. De "L'aigua que vols" ja en van parlar dijous passat. No s'ha de parlar mai més d'una vegada, d'una obra, així cobreixes més. O és que s'ha de llegir entre línies d'aquesta tria? També hi ha la tendència massa forta que alguns, com l'Anna G...

Les noves reines de la literatura d'error introduïdes en aquest número:  Mariana Enríquez, argentina sembla que resident a Barcelona, amb els llibres "Nuestra parte de noche", premi Herralde 2019 "Las cosas que perdimos en el fuego", 2017, narracions "La hermana menor", 2014, assaig sobre un dels seus referents, Silvina Ocampos, autora de contes cruels. Un altra autora argentina del gènere és Samanta Schweblin. Ariadna Castellarnau, lleidatana que escriu en castellà i que cita Angela Carter com a referent. "Quema", 2017, postapocalíptica "La oscuridad es un lugar", 2020, narracions Elisenda Solsona, guardonada amb dos premis Ictineu pel seu llibre de relats, "Satèl·lits", i pel primer d'ells, "Engranatges", que ha sigut inclòs en una antologia internacional en anglès, on també surt una de les deganes del gènere en castellà, Cristina Fernández-Cubas. Altres que hi surten són Pilar Pedraza, l'equatoriana So...

Nova traducció de la Ilíada , feta durant deu anys per Montserrat Ros que va morir malauradament al poc temps d'acabar-la. Sembla interessant, però val 45 euros. L'Eva Piquer, que ha anat a la Fira del Llibre de Buenos Aires, on Barcelona era ciutat convidada, ens recomana Pedro Mairal , un escriptor argentí, i la seva obra "La uruguaya". Irene Solà, autora de "Els dics", és la guanyadora del Premi Anagrama Llibres, amb una novel·la que sembla molt original .  S'ha reeditat un llibre d'Aurora Bertrana que sembla també interessant , "La ciutat dels joves", que va sortir el mateix any, 1971, que "Quim/Quima", de Maria Aurèlia Capmany. I Lluís A. Baulenas ens recomana un llibre de novel·la negra escandinava, "Carretera de plata" , de Stina Jackson, en castellà.

Aquesta novel·la va ser la sensació de l'any passat. Porta unes quantes edicions en català, està en els 5 llibres de ficció en català més venuts durant moltes setmanes i s'ha traduït al castellà. Conta la història d'una noia, lesbiana i amb tendències suïcides. L'autora és poeta amb una desena de llibres publicats, entre ells "Laia", poesia lèsbica de gran bellesa, i això es nota en la qualitat de les descripcions. A més el llibre està ple de moments paròdics i/o divertits. Malgrat que la perspectiva que adopta és molt nova, el final és molt poc convincent. Podria haver rumiat una mica més com tancar la història, allò a què recorre només s'hauria d'usar com a últim recurs, tot i que "L'élégance du hérisson" també ho fa. I malgrat l'originalitat de la història i la qualitat que té l'escriptura de vegades i l'humor, es pot tenir la sensació que s'ha llegit un llibre una mica superficial, que només presenta un personatge ...

Aquest és un llibre escrit en castellà per Víctor Amela, disponible també en català, i l'original i la traducció es poden trobar a eBiblio. La història surt de la biografia del seu avi i del seu oncle, el seu avi era de Granada, de l'Alpujarra i tot i que era només petit terratinent, no va dubtar a sumar-se als sublevats. El seu oncle en canvi era a Barcelona i va formar part de la lleva del biberó, els joves de 17 i 18 anys que la República va cridar al front en un intent desesperat de capgirar la situació dramàtica de finals de guerra, desesperat i inútil al capdavall, és clar. L'autor ho repeteix sovint, no preguntà mai res al seu oncle i avi, només una vegada els va preguntar -quan estaven junts en un dinar familiar- i així va saber que van coincidir en un penal a Puerto de Santa María, a Cadis, on l'oncle era presoner i l'avi un dels carcellers però les preguntes no van anar gaire més enllà. El títol marca i es refereix a la oportunitat, perduda per diverse...

Retenim en aquest número, a part dels sorprenents 25 millors llibres del 2018  (es pot clicar a les paraules anteriors), l'entrevista a Blanca Llum Vidal , plena de referències velades a opinions que deu haver explicitat en altres llocs, com quan diu "no podem perdonar determinades manifestacions artístiques pel fet que es facin en català" (i quines són?). Un altre llibre per apuntar-se és "Florescència" , de Kopano Matlwa, "Evening primrose" en anglès.

Primer llibre que llegeixo del prolífic Francesc Puigpelat, balaguerí nascut l'any 1959, "Magret i els anarquistes" és un llibre de novel·la negra molt entretingut, de 166 pàgines, amb la lletra força grossa, integrat a la col·lecció crims.cat. Una lectura lleugera, divertida i entretinguda, malgrat el trist destí d'alguns personatges.