Els llibres que he llegit

El 14 d'abril l'Ara Llegim parlava de còmics. El 21 d'abril l'Ara Llegim va sortir com a suplement separat del diari amb miniressenyes de 160 llibres. Res a dir per tant sobre aquests dos dies.

L'article de doble pàgina és poc excitant aquesta setmana. "La literatura admirable" , un altre assaig, en castellà sobre les millors obres, editat per Jordi Llovet, col·laborador de l'Ara Llegim. Ignasi Aragay parla d'una novel·la original i interessant,  "Carmen a Granollers. Ocell rebel" (Marcòlic) . Eva Piquer parla d'adolescents i de com tractar-los  i recomana les obres "Els escarxofats" de Michele Serra, el nou llibre de Jaume Funes, i "Escola de fantasia" de Gianni Rodari. També és interessant  l'entrevista a Irene Solà,  autora d'"Els dics". Un altre llibre interessant és  "Istanbul, istanbul"  de Burhan Sönmez.

Aquest dissabte m'han cridat l'atenció els següents articles: L'inicial de doble pàgina  sobre el llibre en valencià, que no alça el vol, 3% dels valencians llegeixen en la nostra llengua, respecte al 27% a Catalunya. Una entrevista a l'autor d'un llibre ja ressenyat, "Teoria general de l'oblit", de José Eduardo Agualusa, d'Angola. És  aquesta. També la ressenya de "La vida tranquil·la"  de Marguerite Duras, llibre que no coneixia. I del darrer guanyador del Mercè Rodoreda de contes, "El que pensen els altres"  de Clara Queraltó, també ressenyat anteriorment, no tenen problema en repetir ressenyes. Un altre llibre traduït del portuguès, del Brasil en aquest cas, "El trist final d'en Policarpo Quaresma" . I un de més exòtic, del japonès, "La clau" , de Junichiro Tanizaki. Finalment les microressenyes (o nanoressenyes) de l'Aparador em fan descobrir "Brúixola" de Mathias Énard. ...

En aquest número només retinc l'aparició del primer volum, de 5, de diaris de Virgina Woolf, en castellà, i de la seva novel·la "Els anys", traduïda per Maria Antònia Oliver.

Aquest dissabte m'ha interessant el següent. A doble pàgina, l'article de la nova antologia (els autors són reincidents) "Mig segle de poesia catalana", edició de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura. Proa, 20,50 €. També parlen 5 dels seus autors. Daniel Aragay parla d'un llibre interessant i inusual "Tothom em coneix per la Teresina de Ca l'Espardenyer", de Teresa Miralles, editorial Mediterrània. Eva Piquer reflexiona que els escriptors sempre escriuen la mateixa història i cita entre d'altres Julian Barnes i el seu darrer llibre "The Only Story", precisament, Philip Roth recentment traspassat i Elizabeth Strout, en cita un tros de "Em dic Lucy Barton". També hi surt "Flor salvatge", la darrera novel·la de Maria Mercè Cuartiella. Per acabar, "Vocabulari privat", un recull de 50 relats íntims entre Antònia Vicens i Josep M. Llompart, un llibre doncs escrit a 4 mans que només surt en micro...

El que he retingut aquest dissabte és el següent. A doble pàgina, un article sobre el llibre "El bosque sabe tu nombre", de la bilbaïna Alaitz Leceaga. Per què dedicar-li tant espai? Sembla una mica Dolores Redondo, però amb el fantàstic més accentuat. Eva Piquer recomana (per dir-ho així) les obres d'Alice McDermott "L'hora novena" i "Algú". El músic Joan Miquel Oliver publica una novel·la delirant "Alexandra Schneider und ihr Casiotone", deu anys després del seu debut "El misteri de l'amor". També hi ha una ressenya de "Queda't amb mi" de Ayobami Adebayo (prescindeixo dels molts accents que porten tant el nom com el cognom). No cal llegir-la perquè el llibre forma part de la meva llista pendent des de fa temps. I un thriller interessant "Susqueda" de Miquel Fañanàs (o Fañañàs, en dos llocs diferents s'escriu de forma diferent, no sé quina és la bona).

L'autor pallarès Pep Coll ens ofereix aquesta biografia novel·lada d'Heràclit d'Efes, el filòsof presocràtic. Tot i que la filosofia m'agrada poc, per un trauma d'adolescència, i que no tinc cap debilitat per les novel·les ambientades a l'antiga Grècia, "Al mateix riu d'Heràclit" ha resultat ser una lectura interessant, que ha durat 10 dies. De la vida d'Heràclit se'n sap poc i de la seva obra menys, excepte que era hermètica i que només se n'han conservat unes 100 sentències esparses citades per altres filòsofs, biògrafs i comentadors. Amb aquestes sentències i completant el poc que se sap, Pep Coll basteix una novel·la que conta la vida d'Heràclit, els seus viatges i aventures, la seva filosofia canviant, la seva participació al govern de la seva ciutat, Efes, una ciutat grega d'Àsia, de Jònia, ara Turquia, les ruïnes d'Efes es poden visitar, si bé corresponen a una època posterior a la que va viure Heràclit. La se...