És un llibre sobre el procés, escrit per Vicent Partal, "el de Vilaweb". Diu que Carles Puigdemont, a qui coneix personalment, li va donar detalls sobre la violència amb què Espanya havia amenaçat però no en pot donar detalls per un tema de confidencialitat, a mi em sembla una estafa que doni l'excusa de la confidencialitat. Al capdavall d'aquesta violència amb què es va amenaçar ja en va parlar la revista Interviu, abans que desaparegués.
És una història del procés d'independència però l'autor és periodista, no historiador i si bé algunes parts són interessants de vegades falta la visió de l'altra part, tot i que a la vida real aquesta visió és difícil de trobar. Els unionistes criden molt però donen pocs arguments. Un dels exemples que dóna és la cobertura de la manifestació independentista a Brusel·les, que el diari El País presentà amb un titular impropi d'un mitjà periodístic seriós ("El separatisme pasea su odio a España por las calles de Bruselas", p. 207). Amb actituds precuinades així és difícil trobar algun unionista que desmunti la idea de la independència sense usar arguments coixos "no es pot fer", "és il·legal", "no està a la constitució i no hi ha cap país amb constitució escrita que permeti la independència d'una part, el Canadà i el Regne Unit no són exemples vàlids perquè tenen constitucions molt senzilles" (sembla que els canadencs i els britànics són una mena de bons salvatges, una mica curts d'enteniment, per haver permès dos referèndums, un guanyat pels pèls però mai no tornat a demanar, i l'altre guanyat per molt i que al final acabarà provocant la sortida d'Escòcia de la Unió Europea, que no era volgut per més o menys la mateixa majoria que no volia la independència).
L'autor subratlla que la independència no és un procés identitari de catalanoparlants que es volen independentitzar de l'Espanya castellana uniforme i poc respectuosa de la diversitat, tot i que, per molt que són certes les afirmacions que fa sobre aquest punt, per a molta gent de Catalunya el procés és percebut així, gent que mira les notícies a Antena 3 per exemple, que distorsiona la realitat i fa un judici de valor de les notícies referents al procés (i a les polítiques d'esquerres del govern de Sánchez, o les que voldria aplicar si el deixessin) i parlo després de veure uns quants noticiaris de les 9 del vespre a Antena 3, no com aquells unionistes que critiquen TV3 per ser parcial quan no la veuen mai (Cospedal no entén el català segurament i també dubto que el xitxarel·lo que ara és el líder del PP l'entengui).
Una de les idees interessants del llibre és l'explicació de per què la declaració del 27-10-2017 no va ser efectiva i defensada pel Govern que l'havia feta. Partal diu que els polítics que van fer la declaració no volien començar la història de la Catalunya independent amb sang, diu que aquest paternalisme és innecessari, que haurien hagut de deixar la gent que volgués defensar la república, però la reflexió em sembla encertada, potser valia més fer el que van fer.
Malgrat que no ho explica tot, que és un treball periodístic més que d'historiador, és molt interessant per les revelacions que fa i per la recapitulació històrica del procés i l'epíleg és emocionant.
El llibre sortí al març del 2018 i per tant no inclou l'adéu de Rajoy que tingué lloc l'1 de juny del 2018 arran de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez, tot i que en el fons, pel que fa a Catalunya, Pedro Sánchez ha continuat la mateixa política que Rajoy, si bé no en la forma, es va reunir amb Torra a la Moncloa i no va obstaculitzar el trasllat dels presos polítics a presons catalanes.
Però ahir mateix (16-10-2018) va dir que presentaria recurs al TC a la reprovació del rei al Parlament, una decisió absurda i que trenca el compromís expressat per ell mateix de no judicialitzar més el problema amb Catalunya. Però en Pedro és l'hostatge de la vella dreta feixista espanyola (PP i Cs i ara Vox) que també està dintre el seu propi partit en forma de barons.
És una història del procés d'independència però l'autor és periodista, no historiador i si bé algunes parts són interessants de vegades falta la visió de l'altra part, tot i que a la vida real aquesta visió és difícil de trobar. Els unionistes criden molt però donen pocs arguments. Un dels exemples que dóna és la cobertura de la manifestació independentista a Brusel·les, que el diari El País presentà amb un titular impropi d'un mitjà periodístic seriós ("El separatisme pasea su odio a España por las calles de Bruselas", p. 207). Amb actituds precuinades així és difícil trobar algun unionista que desmunti la idea de la independència sense usar arguments coixos "no es pot fer", "és il·legal", "no està a la constitució i no hi ha cap país amb constitució escrita que permeti la independència d'una part, el Canadà i el Regne Unit no són exemples vàlids perquè tenen constitucions molt senzilles" (sembla que els canadencs i els britànics són una mena de bons salvatges, una mica curts d'enteniment, per haver permès dos referèndums, un guanyat pels pèls però mai no tornat a demanar, i l'altre guanyat per molt i que al final acabarà provocant la sortida d'Escòcia de la Unió Europea, que no era volgut per més o menys la mateixa majoria que no volia la independència).
L'autor subratlla que la independència no és un procés identitari de catalanoparlants que es volen independentitzar de l'Espanya castellana uniforme i poc respectuosa de la diversitat, tot i que, per molt que són certes les afirmacions que fa sobre aquest punt, per a molta gent de Catalunya el procés és percebut així, gent que mira les notícies a Antena 3 per exemple, que distorsiona la realitat i fa un judici de valor de les notícies referents al procés (i a les polítiques d'esquerres del govern de Sánchez, o les que voldria aplicar si el deixessin) i parlo després de veure uns quants noticiaris de les 9 del vespre a Antena 3, no com aquells unionistes que critiquen TV3 per ser parcial quan no la veuen mai (Cospedal no entén el català segurament i també dubto que el xitxarel·lo que ara és el líder del PP l'entengui).
Una de les idees interessants del llibre és l'explicació de per què la declaració del 27-10-2017 no va ser efectiva i defensada pel Govern que l'havia feta. Partal diu que els polítics que van fer la declaració no volien començar la història de la Catalunya independent amb sang, diu que aquest paternalisme és innecessari, que haurien hagut de deixar la gent que volgués defensar la república, però la reflexió em sembla encertada, potser valia més fer el que van fer.
Malgrat que no ho explica tot, que és un treball periodístic més que d'historiador, és molt interessant per les revelacions que fa i per la recapitulació històrica del procés i l'epíleg és emocionant.
El llibre sortí al març del 2018 i per tant no inclou l'adéu de Rajoy que tingué lloc l'1 de juny del 2018 arran de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez, tot i que en el fons, pel que fa a Catalunya, Pedro Sánchez ha continuat la mateixa política que Rajoy, si bé no en la forma, es va reunir amb Torra a la Moncloa i no va obstaculitzar el trasllat dels presos polítics a presons catalanes.
Però ahir mateix (16-10-2018) va dir que presentaria recurs al TC a la reprovació del rei al Parlament, una decisió absurda i que trenca el compromís expressat per ell mateix de no judicialitzar més el problema amb Catalunya. Però en Pedro és l'hostatge de la vella dreta feixista espanyola (PP i Cs i ara Vox) que també està dintre el seu propi partit en forma de barons.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada