Repetitiva, violenta i masclista, la Ilíada no és una lectura tan interessant com se sol creure. O almenys, les parts interessants són enfosquides per les parts prescindibles, brutals, masclistes, o plenes d’odi. He estat llegint dues edicions, la que inaugurava la col·lecció Bernat Metge Universal, traduïda amb hexàmetre català per Pau Sabaté, amb tapes dures, però amb un paper groc de bastant poca qualitat, i la traducció en prosa pòstuma de Montserrat Ros a l’editorial Adesiara, amb tapa dura també, de disseny més professional, i amb un paper més bo. La primera té un pròleg impressionista d’Enric Casasses, un resum abans de cada cant, i un índex de noms. La segona, que té el text grec original a les pàgines de l’esquerra, té dos pròlegs, anomenats estudis introductoris a la portada; a la primera pàgina, però, el primer estudi es diu “pròleg de Jaume Pòrtulas” i el segon “introducció de Francesc J. Cuartero”. Aquests dos pròlegs tenen la seva bibliografia, després del segon. Aquesta ...